<![CDATA[Ara Balears - fills adolescents]]> 10 <![CDATA[Músculs casolans]]> “Vull tenir més músculs”. Des de l’estiu passat he de bregar amb aquesta declaració de principis del meu fill adolescent. Ho faig des de l’estupor, perquè és la primera vegada que conec un mascle que vol ser musculós. A la universitat em solia relacionar amb homes prims i blanquets, bona part dels quals anarquistes, intel·lectuals, amants de la poesia i admiradors de Noam Chomsky i Slavoj Žižek. Tampoc no he anat mai a un gimnàs, perquè el meu exercici preferit és més ben aristotèlic: m’agrada caminar i pensar, si pot ser a la vegada. No estic acostumada a les persones fortes físicament, i el fet d’haver aportat al món un mascle que valora els seus bíceps em deixa bocabadada. Qui sap... potser tenc avantpassats forçuts, que estarien decebuts amb les meves tendres carns si em coneguessin i estarien orgullosos del meu fill.

]]> <![CDATA["Em molesten aquells pares que diuen que són amics dels seus fills"]]>

Els meus fills m'escolten més ara que quan eren petits. No vol dir que em facin cas, esclar, però mantenen una actitud oberta i educada. Quan eren petits es rebel·laven i ens portaven la contrària. Suposo que era la manera com se’ls conformava la personalitat, però recordo haver perdut els estreps més d’una vegada, cosa que a mi rarament em passa en societat. Tampoc en la intimitat. Els conflictes amb els fills petits em posaven la paciència al límit.

]]>