Retornes a la casa de camp que has habitat cada estiu des que tens memòria. Camines d’esma pel cordó de terra que separa les roques de la marina. Només la lluna plena i tu, i el penya-segat que per moments és massa a prop. La llanterna del mòbil t’il·lumina un parell de passes i, més enllà, tot és fosc. No vols recordar la darrera vegada que vas fer aquest camí de nit. Fa massa temps d’aquell estiu en què els pares van decidir, com si fos possible, protegir-te de la vida.

Al fons de la darrera novel·la de Maite Salord (Ciutadella, 1965), El temps habitat, hi batega un gran interrogant: quin vincle hi ha realment entre les coses que hem viscut i els llocs on han passat? Això és el que es planteja Àngela Benejam, una dona de mitjana edat que recorr, estança per estança, la finca familiar on va viure alguns dels moments més importants de la seva vida hores abans que, després d’haver-la venuda, passi a mans estrangeres. El que tot just acaba d’arribar a les llibreries, editat per Proa, és un llibre reflexiu i esperançador que recull, tot i que sigui com a rerefons, algunes de les principals problemàtiques a què s’enfronta la societat menorquina.