Tot i que dins l’imaginari illenc, les galletes fortes es tenen com a cosa ‘molt mallorquina’, aquestes pastes endurides tenen tant de mallorquí com la Mare de Déu de Lourdes. La realitat és que aquestes galletes tenen el seu origen en el pa mariner, un tipus de pa fort, sense molla, que aguanta molt de temps. El duien els navegants per a les llargues travessies, i de tan fort que era, per menjar-se’l, l’havien de reblanir amb aigua. De fet, a diferents museus marítims d’arreu del món, com el Museu Naval de Kronborg, a Dinamarca, s’hi conserven galletes fortes de mitjan segle XIX. Estan intactes i ha de tenir un bon barram qui els hi vulgui pegar una mossegada. “Galletes marineres” és una de les maneres d’anomenar-les a Mallorca, però no és la més comuna. Vegem quines altres formes hi ha.

L’hora del te és una de les escenes més icòniques d’Alícia al país de les meravelles, de Lewis Carroll. En aquesta escena, Alícia es troba amb personatges molt peculiars com el capeller boig, la llebre de març i el liró, en una taula plena de tasses i te. Els personatges intercanvien diàlegs sense sentit i amb lògica estranya, amb jocs de paraules i preguntes enrevessades que desconcerten Alícia fins que parteix d’aquella gàbia de bojos.