Potser als que coneixeu Palma o l’heu visitada us ha cridat l’atenció, a la plaça de Quadrado, un edifici decorat amb vistoses rajoles. És Can Barceló, una de les construccions de Bartomeu Ferrà. Amb ell, hi ha per demanar-se com poc més de vuitanta anys de vida poden donar per fer tanta cosa: va ser mestre d’obres, tècnic en la construcció del ferrocarril, poeta de la Renaixença, autor teatral costumista, escriptor i periodista satíric i nostàlgic, traductor, dibuixant, professor d’Arqueologia, polític i pioner en la defensa del patrimoni històric en una època, entre final del XIX i començament del XX, en què això s’entenia com una trava per al progrés. Recordam aquest mallorquí polifacètic, i ho feim quan es compleixen cent anys de la seva mort, el 2 d’octubre del 1924, seguint els estudis que li han dedicat l’historiador Pere Fullana, la historiadora de l’art Catalina Cantarellas i l’historiador de la literatura Joan Mas i Vives.