Les Illes Balears continuen liderant l’encapçalament del rànquing espanyol de municipis amb els preus de l’habitatge més elevats. Santa Eulària, a Eivissa, Sant Antoni de Portmany i Sant Josep de sa Talaia encapçalen la llista juntament amb Sant Sebastià i superen els 7.000 euros per metre quadrat, i arriben, en el cas de Santa Eulària, gairebé als 8.500 euros/m², segons dades de Fotocasa.

En sortir el sol, els veïns de Son Güells tanquen la porta de ca seva per començar la jornada laboral. Son Güells no és una urbanització, sinó un assentament de caravanes a Palma que comença a configurar-se com un microbarri damunt rodes. Acaba el primer quart del segle XXI i viure dins un vehicle és només un exemple de la normalització de l’emergència habitacional que pateix l’Arxipèlag. N’hi ha molts més: viure en xaboles, edificis abandonats com l’antiga presó de Palma, pisos compartits per diverses famílies o habitacions d’habitatges on s’han suprimit les zones comunes per també llogar-les.

Els primers habitatges a preu limitat de les Balears ja estan a punt i són a Manacor. De fet, la promotora Grup Amb Tu (amb seu a l’avinguda del Torrent de Manacor) ja en va fer una primera visita pels mitjans de comunicació i primers compradors a mitjan febrer d’enguany. Ara, uns mesos més tard, ha anunciat que aquest dilluns, a partir de les 10 h, organitza una jornada de portes obertes per donar a conèixer el seu primer edifici acabat de 10 pisos, a l’avinguda del Tren, número 63.

El PSOE Palma ha alertat que els teòrics habitatges de preu limitat que es construiran a sòl municipal tindran "un lloguer prèmium d'entre 1.000 i 1.600 euros, molt allunyats dels entre 600 i 1.000 euros que va anunciar el batle, Jaime Martínez". Els socialistes fan aquesta denúncia després que l'empresa adjudicatària dels únics dos lots hagi calculat les rendes finals incloent-hi el pagament per part dels arrendataris de l'IBI, la taxa d'escombraries i les despeses de la comunitat, que poden arribar fins a 233 euros al mes, a par de l'aparcament i el traster.

El preu de l'habitatge tant a Catalunya com al conjunt d'Espanya continua creixent i al primer trimestre va registrar la pujada més gran dels últims 18 anys, segons dades de l'índex de preus de l'habitatge (IPV, per les sigles en castellà), publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Nombroses associacions i plataformes d'arreu de l'Estat s'han unit per fer una macroprotesta contra "el negoci de l'habitatge". El pròxim 5 d'abril els residents d'una vintena de ciutats de l'Estat sortiran al carrer amb el lema 'Acabem amb el negoci de l'habitatge' per denunciar aquesta realitat i enfortir l'organització des de la base.

L’habitatge és, avui dia, el principal problema a les Illes. La població ha crescut un 50% des de l’any 2000 i, segons les projeccions de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), creixerà altres 230.000 persones en 15 anys, el 19,6%, el doble que la mitjana espanyola. Serà, diu Edu Robsy, “una pressió afegida” a una problemàtica que, reconeix l’exdirector general d’Habitatge i actual assessor de la Moncloa, té difícil ferida a curt termini. Economista i també conseller del PSOE a Menorca destaca que ha estat el fet d’apostar-ho tot al negoci turístic el que ens ha fet “molt vulnerables, com va quedar palès l’any 2020 amb la pandèmia. Una economia diversificada és més resilient, però ara les dades segueixen el camí contrari: el pes relatiu del turisme no deixa de créixer mentre que els altres sectors perden ponderació”.

Fa la sensació que no acabem de ser conscients dels efectes devastadors que té per a la nostra societat el desmesurat preu de l’habitatge a Catalunya, tant per al present com per al futur. I si parlem de la ciutat de Barcelona, la realitat és encara més crua: la mitjana del preu de lloguer és de 1.193 euros al mes (1.350 euros al barri de l’Eixample), cosa que marca rècords mai vistos. En el pic de la bombolla immobiliària que va fer esclatar la llarguíssima crisi de l’any 2008, el lloguer va tocar màxims amb 833 euros al mes i va baixar fins als 670 euros ara fa deu anys, quan els efectes d’aquella crisi havien deixat el mercat de treball arrasat. Amb el parèntesi de la pandèmia, els preus no han deixat de créixer i els dos últims anys ho han fet a un ritme del 10% anual. Potser les xifres cansen, però serveixen per explicar una realitat insostenible. Avui, a Barcelona, el preu mitjà del lloguer supera el salari mínim, que enguany és de 1.134 euros.