El mes de març del 2022, la família Servera, vinculada a les coves del Drac de Portocristo, posava a la venda la finca de S'Hort des Correu, als afores de la ciutat de Manacor. S'acabava així definitivament una relació centenària de l'espai amb el poble i amb un dels mites més curiosos de la nit de Sant Joan. Per aquelles dates, ara fa més de quatre anys, ja en feia tres que la família Llull, els darrers encarregats de la casa, havien deixat el Correu poc abans de la pandèmia. I que amb ells, se n'havia anat la tradició del vimer màgic, l'arbre capaç de curar hèrnies, un cop a l'any, als infants que passassin nus pel mig de les seves branques en el moment de la sortida del sol de la nit més curta, sempre a les 6.20 h.

El Consell de Mallorca ha cedit gratuïtament a l'Ajuntament de Palma part del parc de les Vies, al costat de la via de cintura, per situar-hi el futur jardí botànic de Ciutat. El terreny cedit és propietat de la institució insular des del 1989 a causa d'una expropiació forçosa i, fins ara no se li havia donat cap ús. Té 13.005 metres quadrats i està delimitat per la via de cintura, la carretera d'Inca, les vies del tren i el torrent de Barberà. Aquesta zona del jardí botànic, que es completarà amb una altra a les Cases del Retiro del castell de Bellver, tindrà 31.543 metres quadrats.

L'Ajuntament de Palma ha sol·licitat al Consell de Mallorca la cessió d'uns terrenys per construir-hi part del futur jardí botànic previst en el centre de la ciutat. Així ho ha explicat aquest dimecres la portaveu de Cort, Mercedes Celeste, qui ha detallat que la idea és que el jardí botànic estigui separat en dues parts.

El futur jardí botànic de Palma, part del qual es finançarà amb l'ecotaxa, tindrà dues ubicacions que sumaran 80.000 metres quadrats de superfície. D'una banda, a les Cases del Retir (49.034 metres quadrats al costat del bosc de Bellver) hi haurà un centre d'interpretació del pinar mediterrani, amb plantes que en aquests moments no hi ha com el pi blanc, el pi pinyoner, el pi roig, el pi de Crimea i el pi negre. També es rehabilitaran i conservaran marjades i camins de pedra en sec i s'obrirà una aula educativa. Aquesta part del projecte tindrà el finançament assegurat gràcies als fons de l'impost de turisme sostenible que Cort ha demanat.