El rei ens visita. Es vol fer perdonar? No. El discurs del 3 d’octubre del 2017 el tornaria a fer. Estava en perill la unitat d’Espanya. El referèndum havia vulnerat la Constitució. La resta –que atonyinessin la mitja Catalunya que va anar a votar il·lusionada– era una qüestió secundària. No s’hi va referir aleshores ni s’hi referirà. Però sí que vol "normalitzar" la seva imatge a Catalunya. Vol ser el rei de tots els espanyols, també dels catalans que un dia van ser irredempts.

Des del segle XIV, i així està documentat, els peregrins sempre havien vist la Mare de Déu de Montserrat amb vestit. El 1936, amb l'esclat de la Guerra Civil, però, va fer un canvi d'imatge dràstic. Els monjos van amagar i tapiar la Mare de Déu de Montserrat original al claustre romànic del monestir i la roba va desaparèixer. Els conflictes polítics, però, no van ser decisius: "Després de la Guerra Civil es va decidir revalorar el romànic i exposar totes les imatges tal com són, de manera que es van eliminar tots els elements decoratius que es consideraven superflus", explica el director del Museu de Montserrat, Xavier Caballé. 

El Palau Robert acull des d'aquest dilluns l'exposició barcelonina sobre el mil·lenari del monestir de Montserrat. "De tantes coses que és Montserrat, a molts catalans els resulta difícil explicar-ho. I, per la mateixa raó, a molts estrangers se'ls fa difícil entendre Montserrat", diu un dels dos comissaris de l'exposició Montserrat, 1.000 anys, Marc Sureda. És a aquests dos públics –és a dir, a tots els públics– que va adreçada la mostra, que té dos inicis possibles: Portes enfora i Portes endins. D'una banda, es fa una aproximació a la muntanya i la part visible del monestir; de l'altra, un capbussament en la vida monàstica, sempre atractiva i misteriosa pel que té de poc visible.