Entitats socials i ecologistes han engegat la campanya ciutadana 'Salvem Portopí' amb l'objectiu de frenar la transformació prevista en aquesta zona del port de Palma. La iniciativa, impulsada per ARCA, GOB, Palma XXI i Fridays For Future Mallorca, reclama una reordenació dels usos portuaris que sigui "lògica, ràpida d'executar i respectuosa amb el patrimoni històric i el medi ambient". El projecte que qüestionen inclou la possible implantació d'un polígon industrial i una planta de tractament de residus al moll de Portopí. Segons les entitats, aquesta actuació suposaria una "agressió ambiental i paisatgística" en un espai amb un alt valor històric i simbòlic per a la ciutat.

MÉS per Mallorca ha desvelat el projecte de l'Autoritat Portuària de les Illes Balears (APB) de construir "una macroinstal·lació de residus líquids" al moll de Sant Carles, al port de Palma. Es tractaria d'una infraestructura destinada a gestionar materials inflamables i perillosos, inclosos els procedents de fora del port. El partit ecosobiranista alerta que aquesta iniciativa suposa "una amenaça immediata i greu" al castell de Sant Carles i a la torre de Senyals de Portopí, tots dos catalogats com a Béns d'Interès Cultural (BIC).

Dissabte de la setmana que ve, 8 de novembre, l’ARA Balears ha programat una visita al castell de Sant Carles i al far de Portopí. Es tracta d’una activitat inclosa en el programa El patrimoni secret dels ports de les Illes Balears, iniciada ara fa un any, i que ha comptat des d’un principi amb el guiatge de Fita a Fita –senderisme cultural i familiar–, complementat amb els articles que s’han anat publicant paral·lelament al diari, tant en paper com al web del diari. La iniciativa, que té el suport de Ports de les Balears, té com a objectiu principal recórrer a peu els principals ports de l’Arxipèlag per conèixer i entendre la dialèctica terra-mar que s’ha anat establint al seu voltant al llarg de la història. Una manera diferent d’entendre que els ports són un punt estratègic d’intercanvi de persones, mercaderies i cultura. Un fet quotidià avui en dia, però que d’antuvi ha anat configurant la façana marítima de Palma, Alcúdia, Maó, Eivissa i la Savina.

A Mallorca, la benzina arribà abans del boom del cotxe. Va ser de la mà del navilier Manuel Salas Palmer (1833-1898), del barri palmesà de la Llotja. A final del segle XIX presencià la transformació dels combustibles. Era el moment en què els sòlids o gasosos es preparaven per ser líquids. Llavors, el querosè, principal derivat del petroli, començà a guanyar terreny en l’enllumenat (sobretot per als quinqués) i en la calefacció de les cases.