"El meu compte d'Instagram ha explotat. Els amics em diuen que volen ser els meus agents", diu rient en Finn Higgins, un australià de Melbourne. Aquest jove de 24 anys va arribar fa menys de dos anys a Barcelona per estudiar un màster d'arquitectura del paisatge a l'ETSAB (UPC), va aprendre català i el parla sempre amb el seu entorn. "He après català amb els compis de pis, amb les xarxes socials i el Carles Porta, estic enganxat a Crims", diu.

El català és la llengua que els catalanoparlants transmetem de pares a fills, però també és la llengua que han parlat als seus fills moltes persones que a la seva llar havien parlat un altre idioma, fos castellà, urdú o turc. Si a Catalunya fins a un 45% dels pares i mares parlen en català als seus fills, a les Illes Balears la situació de la llengua pròpia al nucli familiar és molt més precària. El 2021, només un 27,3% de la població illenca afirmava, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que parla sempre en català amb els seus familiars. En canvi, més de la meitat, el 54,2%, reconeix fer-ho sempre en castellà. Més encara, segons dades fetes públiques per la Plataforma per la Llengua, el 46,9% de la població de les Illes declarava que no utilitzava mai el català amb la família, i només un 17,6% que no utilitzava mai el castellà. “Cal tenir en compte que, segons dades de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears extretes del padró municipal, el 2022 només el 54,0% dels residents eren nascuts a les mateixes Illes Balears”, especificava la Plataforma.

Quan va veure el seu nom a la programació del Teatre Nacional, Victoria Szpunberg (Buenos Aires, 1973) va sentir que formava part, per fi, de la família de la dramatúrgia catalana. "Estic contenta, si soc sincera. Durant una època, tenia la sensació que les institucions catalanes promovien els autors amb cognoms catalans. He tingut una mica de recel. Esclar, tu llegeixes Victoria Szpunberg i és evident que no és un cognom de la plana de Vic. Però per què no puc ser catalana? Soc una autora catalana; si no, d’on soc?", es pregunta. "Llegeixo literatura catalana, escric en català, les meves obres parlen d’aquí i em considero catalana, però de vegades un no és el que es considera sinó el que els altres el consideren", reflexiona. "Pot semblar ridícul però, quan m’he vist inclosa en el paraigua de dramatúrgia catalana, ho he sentit com un orgull. És com quan ets jove i et conviden a una festa o no et conviden. És un sentiment molt subtil d’exclusió que reconeixem tots, que pot generar rancúnia, i això influeix en la creació de la identitat", explica.

Conèixer el procés d’adopció de la llengua pot servir per acompanyar els ciutadans que volen sumar-se al català i, al principi, se senten insegurs, avergonyits o intrusos. Obrir-los la porta de la llengua pot ajudar a garantir-ne la vitalitat i, a la vegada, revertir els usos lingüístics que la malmeten. Dominar una llengua és un procés llarg i complex que necessita que hi hagi entorn propici, una necessitat indefugible i una recompensa per al parlant. Enumerem alguns passos per ajudar els no catalanoparlants que coneixen la llengua a fer el pas de parlar-la.

Truco a l’Amadou M'ballo (Hinako, 1969) a Friburg i primer em respon un allô que de seguida canvia per un català fluid i natural, gens rovellat malgrat que va marxar a Suïssa el 2019. "De petit tenia un professor que em va dir: «Si vas a un país, has d’intentar parlar ràpidament la llengua que parlen allà». Per això des que vaig arribar a Catalunya m'interessava parlar català. Escoltava sempre el futbol de TV3. En Lluís Canut m’agradava molt com parlava", recorda. No va fer classes ni de català ni de castellà. Al migdia escoltava les notícies en català de TVE i al vespre, el Telenotícies.

Sovint es defineix com a murciana, però en realitat la guionista i còmica Raquel Hervás (Santa Coloma de Gramenet, 1991) és una catalana criada a fora: als 12 anys va marxar i no va tornar a Catalunya per feina fins als 27. "Jo havia estudiat en català, però hi tenia una relació acadèmica perquè tota la meva família és d’Albacete i no parlen català. Jo el parlava dins de l’escola però al pati parlàvem en castellà. Era la realitat de l’extraradi, totes les famílies érem d’Andalusia, Extremadura, Múrcia... i la llengua materna és la que és". Tampoc recorda donar-hi gaires voltes, de petita. "Crec que abans no es veia el perill que la llengua morís, com ara. Ara sí que hem de parlar català", afirma.

Gerhard Kirsten (Pretòria, 1994) es defineix com "un guiri a Catalunya". Però és un guiri només per la seva aparença –alt, ros, accent–, perquè en realitat és un nou català que està aprenent la llengua en directe a TikTok. Kirsten és un matemàtic sud-africà que fa dos anys i mig va aterrar a Barcelona rere una catalana de la qual es va enamorar mentre feia el doctorat a Itàlia. Quan va arribar, amb la parella hi va seguir parlant en anglès i amb els sogres, que són de l’Uruguai, hi parlava en castellà. A la feina, aquestes també eren les dues llengües d’ambient, així que primer va aprendre castellà. Però, a mesura que s’anava adaptant a la vida d'aquí, el català era més present i al final s’hi va llançar. "Primer, perquè és una forma de respecte cap al lloc on vius, els meus amics i la meva parella, que és d’aquí. I, segon, perquè la meva llengua materna, l’afrikaans, com el català, té 10 milions de parlants i cada vegada el parla menys gent", explica.