Una cinquantena de persones han participat aquest dimarts en la marxa que ha estat convocada a la ciutat de Palma per part de Càritas Mallorca en favor de les treballadores de la llar. Amb el lema 'Treballadores de la Llar, Treballadores Invisibles' han protestat contra la invisibilitat del col·lectiu que, segons ha denunciat, "malgrat millorar les seves condicions de feina en els darrers anys, continuen mantenint una situació de precarietat laboral principalment en el col·lectiu de treballadores internes i amb una situació administrativa irregular".

La ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha anunciat aquesta setmana que finalment les treballadores de la llar seran equiparades amb la resta de treballadors, en virtut de ll'aprovació recent d'una norma per a la prevenció de riscos laborals. Ja estem acostumades que la grandiloqüència dels enunciats de la ministra topi amb la realitat. Aquest cas tampoc no serà excepcional. Però més enllà de les diferències en drets, que encara continuen existint, les característiques d'aquestes feines continuaran posant en risc moltes treballadores. Llevat que es busqui una solució no privada per a la cura dels grans dependents.

El govern espanyol reforça el marc laboral de les treballadores de la llar. Després d'equiparar els seus drets laborals amb els de qualsevol altre treballador (ratificant la normativa del Conveni 189 de l'Organització Internacional del Treball (OIT)), el ministeri que encapçala Yolanda Díaz ha aprovat un decret per millorar les condicions de seguretat i de salut d'aquest col·lectiu, que està altament feminitzat. Aquestes són les noves mesures que afectaran 367.900 persones a tot l'Estat, un 95% de les quals dones, i que treballen sobretot a Catalunya i la Comunitat de Madrid. Ara bé, potencialment se'n podrien veure beneficiades moltes altres treballadores de la llar que emergirien de l'economia submergida en cas que s'aprovés la ILP sobre la regularització d'uns 500.000 estrangers que està en tràmit al Congrés.