Les Galápagos són un dels pocs llocs del planeta on encara regnen els animals. Tots els turistes que hi arriben, de fet, ho fan més interessats en les bestioles que no pas en les persones. Quan fa unes hores que ets a les Galápagos vas normalitzant que un lleó marí estigui prenent el sol en un banc del passeig marítim o que una iguana et miri de reüll mentre demanes un gelat. Els animals són per tot arreu. És un paradís per a qui estima la natura. I també tot un repte per al planeta, ja que protegir-les costa. El parc nacional de les Galápagos va crear-se el 1959, incloent-hi 40 milles nàutiques al voltant de cada illa, però fa pocs anys, a petició dels habitants de les illes, es va ampliar l’àrea protegida al mar per crear la reserva marina Hermandad, que connecta amb les aigües territorials de Costa Rica, Panamà i Colòmbia. La idea era crear un gran passadís per protegir els moviments dels peixos entre el continent i les illes, ja que els pescadors s’esperaven al voltant del parc natural, per pescar durant els moviments migratoris dels bancs de peixos o les balenes, abans que entressin en aigües protegides. Altres, directament se salten la llei, com va passar el 2017 amb el pesquer xinès Fu Yuan Yu Leng 999, enxampat amb 300 tones de pesca il·legal dins de les aigües del parc.