Al llarg de la seva vida Miguel de Unamuno deixa constància dels seus viatges per Espanya i Portugal en els seus articles de paisatges en què s’aproxima al camp amb una mirada filosòfica, poètica i històrica, que fa meditar i pensar. Amb Unamuno la filosofia es fa paisatge i el paisatge es fa humà. Aprofita habitualment les vacances acadèmiques per viatjar i escriure diaris de viatge que publica posteriorment en forma d’articles a diversos diaris i que es caracteritzen per una escriptura poc primmirada i amb gran immediatesa.