Les negociacions estan molt encallades, però la presidenta del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Isabel Perelló, mou fitxa per intentar desbloquejar l'elecció del relleu de Manuel Marchena a la presidència de la sala segona del Tribunal Suprem, la penal. El president del tribunal de l'1-O va deixar el càrrec quan va acabar el seu mandat, el desembre passat, i des de llavors el president en funcions de la sala penal del Suprem és Andrés Martínez Arrieta, l'integrant més veterà, que es jubila d'aquí dos anys. Ell és l'aspirant preferit del bloc conservador i la seva rival és Ana Ferrer, la candidata que impulsa el grup progressista que discrepa de la gran majoria dels seus companys amb relació a l'aplicació de l'amnistia.

El malestar de la cúpula judicial amb el govern espanyol s'ha deixat sentir aquest dijous a Barcelona. L'acte d'entrega de despatxos a la nova promoció de jutges ha reunit la plana major de la judicatura i el rei Felip VI, que han aprofitat per enviar un missatge en defensa de la justícia i del seu funcionament. Des de la taula d'autoritats, el ministre de la Presidència i de Justícia, Félix Bolaños, ha hagut de sentir com la presidenta del Consell General del Poder Judicial, Isabel Perelló, li llegia la cartilla per l'última reforma anunciada per l'executiu per reformar l'accés a la carrera judicial i fer-la menys elitista. "El vigent sistema d'accés és democràtic, en tant que garanteix que qualsevol persona, de qualsevol procedència i origen social i sigui quina sigui la seva ideologia, pot competir en igualtat de condicions", ha reivindicat Perelló. L'executiu vol ampliar les beques a opositors i promoure que ingressin a la carrera judicial o de fiscal professionals del dret amb deu anys d'experiència, sense passar per una oposició.

Isabel Perelló tornava dels Estats Units quan es va assabentar que el ple de l’òrgan de govern dels jutges l’escolliria com la primera presidenta del Consell General del Poder Judicial. 48 hores després, aquest dijous pronunciava un discurs que havia enllestit a les quatre de la matinada i que, sense cites directes, ha fet sobrevolar l’amnistia en l’acte d’obertura de l’any judicial. "Cap poder de l’Estat pot donar indicacions ni instruccions als jutges i magistrats sobre com han d’interpretar i aplicar l’ordenament jurídic", ha deixat anar Perelló, en presència de Felip VI i del ministre de Justícia, Félix Bolaños. Un tancament de files en tota regla amb els jutges davant l’enfrontament que es viu amb el govern espanyol –i les forces independentistes– per la no aplicació de la llei d’oblit judicial en alguns casos com el de l’expresident Carles Puigdemont. L’altra gran pota de la seva intervenció ha sigut la reivindicació femenina davant la "immerescuda invisibilitat a la qual s’han vist sotmeses les dones en els diferents àmbits de la vida professional i social".

L’obertura de l’any judicial és un d’aquests actes de pompa i circumstància en què l’estat espanyol mostra les seves millors gales i la seva escenografia més solemne, carregada de medalles, punyetes i foscors del Segle d’Or. La pàtina abarrocada va adherida a la idea que brilla amb més força en aquestes ocasions, i que no és tant la d’una justícia compromesa amb els valors de la democràcia com la de la indissoluble unitat d’Espanya, personificada en la figura del cap d’estat, el rei Felip VI.

La magistrada del Tribunal Suprem Isabel Perelló Doménech (Sabadell, 1958) prendrà possessió aquest dimecres com a presidenta del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el Tribunal Suprem. És la primera dona a ser-ho. Perelló parla català, castellà, portuguès i anglès i va començar la seva activitat jurisdiccional a Maó (Menorca), a l'Audiència de Barcelona i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Va viure molts anys a Galícia i va estudiar a la Universitat de Santiago. Va servir a la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia i a l'Audiència Nacional (1993-1994) i també va ser lletrada al Tribunal Constitucional (1994-2003). Al Suprem hi va entrar el 2009. Fonts jurídiques que l'han tractat destaquen la seva "solvència jurídica" i la defineixen com a "sensata". L'any 1984 va ingressar a la carrera judicial en la quarta posició de la seva promoció. En el seu pas pel Suprem ha coincidit amb l'actual ministra de Defensa, la jutge Margarita Robles, amb qui comparteix amistat.