El gener de 2022 Sara Gómez va entrar al quiròfan d'un hospital de Múrcia per fer-se una lipoescultura, una operació estètica que consisteix a extreure el greix abdominal i recol·locar-lo als glutis. A priori és una intervenció indolora i ràpida, però no va anar bé; la dona va patir una vintena de perforacions a l'abdomen que van acabar provocant-li una forta hemorràgia, va haver de passar un mes ingressada a la unitat de cures intensives (UCI) i, finalment, va acabar morint a causa de les seqüeles. La va operar un metge, però no estava especialitzat en cirurgia estètica, sinó en cirurgia cardiovascular. Ara la perseverança de la seva família ha forçat el govern espanyol a intervenir-hi: a partir d'ara, només els metges especialitzats podran fer intervencions estètiques; és a dir, els que s'hagin format en cirurgia plàstica, estètica i reparadora o una altra especialitat que inclogui específicament les competències en cirurgia estètica al programa formatiu oficial.

La meitat de les intervencions estètiques de Catalunya no les fan cirurgians plàstics, sinó professionals que no estan degudament qualificats. És la denúncia que aquest dilluns han fet des de la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica Reparadora i Estètica (SCCPRE), que critica l'intrusisme laboral i adverteix dels riscos que aquesta pràctica pot comportar en el pacient. "Aquesta situació té fonamentalment dues conseqüències: d'una banda, pot derivar en grans complicacions, fins i tot la mort; i, de l'altra, es pot traduir en mals resultats estètics", explica a l'ARA el doctor Jordi Mir, vocal de cirurgia estètica de la SCCPRE. De fet, una enquesta difosa per l'associació en què van participar el més d'un centenar de professionals de Catalunya que tenen l'especialitat de cirurgia plàstica mostra com el 90% asseguren que en algun moment han hagut de corregir un tractament o intervenció que havia dut a terme, precisament, un metge sense les competències necessàries.