En un moment de Marco, els directors Aitor Arregi i Jon Garaño recuperen unes imatges d'arxiu en què se li pregunta a Javier Cercas sobre la coincidència del seu llibre El impostor amb la novel·la (no esmentada explícitament) de Maria Barbal En la pell de l'altre, també sobre Enric Marco. L'escriptor respon que el més sorprenent és que no existeixin encara més obres sobre qui va presidir l'Amical de Mauthausen tot fent-se passar per un antic deportat al camp de Flossenbürg. En la seva aproximació a Enric Marco, els responsables de Loreak assumeixen de forma autoconscient la fascinació per aquest mitòman i la introdueixen en l'arc narratiu. Així, el film acaba traçant l'evolució des que el Marco jove descobreix que construir-se un passat com a víctima l'ajuda a obtenir un estatus fins que el Marco vell perd el control sobre el relat de la seva pròpia història un cop es desvela la seva impostura.

Eduard Fernández (Barcelona, 1964) és el favorit per guanyar el Gaudí, el Goya i tots els premis que distingeixen el millor actor de l’any. En poc temps se li han ajuntat les interpretacions esplèndides de dos personatges molt llaminers: Manolo Vital, a El 47, l’home que va segrestar un autobús i el va fer pujar fins a Torre Baró, i Enric Marco, l’impostor que es va inventar que havia estat en un camp de concentració nazi. Marco s’estrena divendres que ve i, tot i que ja han passat uns quants mesos del rodatge, Eduard Fernández encara viu posseït per la veu i la personalitat d’Enric Marco.

Quan només es porten celebrades tres jornades de la Mostra de Venècia, el certamen italià ja s’ha omplert de pel·lícules protagonitzades per personatges que esdevenen narradors poc fiables. En la sèrie televisiva Disclaimer, d’Alfonso Cuarón, projectada els dos primers dies de festival, Cate Blanchett dona vida a una periodista d’investigació que es converteix en el focus d’una polèmica quan un secret enterrat en el seu passat surt a la llum. Per la seva banda, el documental Riefenstahl, d’Andres Veiel, presentat fora de competició, destapa la manera en què la cineasta alemanya Leni Riefenstahl, col·laboradora del règim d’Adolf Hitler, va intentar ocultar la seva implicació en la construcció de l’imaginari nazi. I, per últim, aquest divendres la Mostra ha acollit l’estrena mundial de la pel·lícula Marco, basada en la història d’Enric Marco, l’home que es va inventar que havia estat presoner del camp nazi de Flossenbürg i que va arribar a presidir l’Amical de Mauthausen. “Marco és un personatge de ficció en si mateix”, ha apuntat a Venècia el cineasta basc Aitor Arregi, que codirigeix la pel·lícula amb Jon Garaño: “Si Enric Marco es va crear un altre Marco, per què no hauríem de fer-ho nosaltres també?”.