No és twerking. No és salsa ni tampoc breakdance. Es podria situar a mig camí entre el voguing i el ball robòtic. Tant se val com en vulgueu dir, però el fet és que, segons uns investigadors, l’actuació característica de les femelles de gibó és un ball.

Un dels temes més controvertits en etologia, que és la branca de la biologia que estudia el comportament dels animals i els mecanismes que el determinen, és entendre com evoluciona el comportament social des d’una perspectiva genètica. Es coneixen molts exemples d’espècies evolutivament emparentades i, per tant, genèticament molt similars que, tanmateix, mostren comportaments socials molt diferents, de vegades fins i tot oposats. És el cas de dos rosegadors propis del sud-est dels Estats Units, el ratolí de platja i el ratolí de mans petites: a escala genètica, les seves diferències s’estimen en un 2 o 3% del genoma; tanmateix, s’ha vist que en determinades ocasions poden encreuar-se, fet que demostra la seva gran proximitat evolutiva. No obstant això, el ratolí de platja, que pertany a l’espècie Peromyscus polionotus, és monògam i ambdós sexes tenen molta cura dels seus descendents. En canvi, el ratolí de mans petites, que pertany a l’espècie Peromyscus maniculatus, és promiscu. Els mascles no s’impliquen en la criança dels descendents i les femelles en tenen molta menys cura que les dels ratolins de platja.