Una imatge enigmàtica va perseguir Ricard Efa (Sabadell, 1976) durant anys. "Veia una nau espacial que baixava del cel cap a un planeta ple de camps de cereals. Em preguntava d'on sortia, qui hi viatjava i què buscava, aquesta nau", fa memòria. Primer va provar d'explorar el misteri en format còmic, gènere que conrea des de fa més de tres dècades, amb exemples com Les Icariades (Paquet, 2001) i Monet. Nomade de la lumière (Le Lombard, 2017 / Norma, 2018), amb el qual va estar nominat al premi Eisner. "No me'n vaig sortir", continua, des de la casa d'Isona, al Pallars Jussà, on passa els estius amb la família i dedica unes hores cada matí a la seva gran obsessió, crear històries, siguin dibuixades o escrites. Va ser mentre treballava en la seva primera novel·la, Les màquines del caos (Mai Més, 2021), que la nau espacial va tornar a fer acte de presència a la rebotiga creativa de l'autor. "Cada vegada tenia més pistes de l'univers que envoltava aquella imatge inicial –admet–. Llavors vaig decidir llançar-m'hi".