Fem-ho en xatalà ha sol·licitat al Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible que els tres aeroports de les Illes Balears passin a tenir el nom en català. L’entitat reclama que l'Aeropuerto de Palma de Mallorca, l'Aeropuerto de Ibiza i l'Aeropuerto de Menorca es diguin oficialment Aeroport de Palma, Aeroport d’Eivissa i Aeroport de Menorca.

Quin és el poble més lleig de Mallorca? Aquesta és la pregunta que llança l'agència Ximbomba a diverses persones en un vídeo publicat a les xarxes. Ximbomba, coneguda pels seus vídeos en clau d'humor basant-se en preguntes a turistes i residents sobre les Balears, es dirigeix a diversos illencs amb aquesta qüestió.

Maó ha tornat a dir no a castellanitzar de bell nou el topònim de la ciutat. Després d’una hora de debat, el vot contrari d’Ara Maó i del PSOE en el govern ha impedit que prosperàs la moció presentada pel grup popular i que ha mobilitzat fins a la sala de plens desenes de seguidors d’Iniciativa Cívica Mahonesa, l’associació creada ara fa 20 anys per oposar-se precisament a la normalització lingüística del topònim exclusivament en català.

Retornar als noms castellans a tots els municipis d'Espanya. És una de les fites que fa temps que es va marcar Vox, que hi continua insistint amb iniciatives com la que recentment va intentar aprovar al Congrés dels Diputats. Fins ara, la majoria plurinacional –i l'abstenció del PP– sempre li ha aturat els peus, però l'extrema dreta no defalleix. L'última iniciativa pretenia que Catalunya i Galícia imitessin el camí del País Valencià o Navarra, que tenen la doble toponímia. Vox va presentar, el maig del 2024, una segona la proposició en la qual diuen que la toponímia s'ha convertit un "camp de batalla" i una "eina per construir discursos amb finalitats polítiques". Per això demanaven una regulació de les lleis estatals que "han esborrat de l'ordenament jurídic topònims castellans d'ampli ús com Gerona o Orense". En el text, els ultres afirmaven que "aquest intent d'aniquilació de la llengua" va en contra de l'article 3 de la Constitució espanyola. En aquest sentit, la toponímia en llengües vernacles va en contra de la carta magna?

Orient és a Bunyola. Dia 5 de gener a vespre, les colcades dels Reis arriben a Bunyola i a Alaró per la part de la carretera del llogaret d’Orient. A la major part del món, Orient és un punt inexacte, perquè aquest nom designa totes aquelles regions que es troben al punt de l’horitzó per on surt el sol, en contraposició a Occident, que és per allà on es pon el sol. A Mallorca, però, Orient és un lloc ben concret: és el llogaret que es troba a la vall del mateix nom i que pertany al municipi de Bunyola, a mitjan camí entre aquesta vila i el poble d’Alaró. Als seus habitants els diuen “orientals”. Pel que fa a l’Orient bíblic, diu l’Evangeli segons Mateu que un cop uns astròlegs que arribaren a Natzaret digueren: “On és l’infant que ha nascut rei dels jueus? Vàrem veure l’estel quan érem a l’Orient i hem vingut a adorar-lo”. A les Balears és tradició anomenar Melcior, Gaspar i Baltasar, simplement com els Reis o, en tot cas, els Reis d’Orient. No es considera correcte dir “Reis Mags” o “Màgics”, perquè aquesta tradició no existeix en català. Tot i això, per influència del castellà són moltes les persones que s’hi refereixen així. Fins i tot hi ha ajuntaments que ho publiciten d’aquesta manera. Per cert, en català de Mallorca és tradició dir “els Reis” o “dia dels Reis” amb article. En canvi, en català central solen dir “Reis” i “dia de Reis”. I a les comarques de Lleida i al País Valencià és tradició dir “els Reixos”, cosa que s’aplica als d’Orient, però no als membres regnants de qualsevol monarquia.

Hi ha una tendència entre els pares més moderns de posar noms comuns vinculats a la terra i la naturalesa, com Riu, Heura, Isard, Aurora, Nit, Lluna, Om, Balma, Arç, Gaia o Món. Però també hi ha qui opta per un nom propi, per vincular el fill amb un lloc especial del país, sigui per la sonoritat, sigui pel lligam amb el territori. Tot i que no hi ha ni rastre d’algú que es digui Canigó, no és un nom magnífic? Com Isàvena, Isòvol, Olopte... Els Pirineus són una gran font d'antropònims (noms propis de persones) bonics, a la qual cosa ajuda la bellesa dels paratges. Solen ser noms que no tenen traducció en altres llengües, i amb una sonoritat particular.

La DANA, que dia 15 d’agost va fer desbordar el torrent del Mercadal i arrossegà nombrosos vehicles cap a la mar, no només va deixar veure les carrosseries dels cotxes a mercè de les aigües tèrboles. Les aigües remogudes i plenes de fang també varen treure a la superfície un objecte de polèmica: la conveniència o no d’utilitzar l’article salat quan acompanya els noms de lloc en àmbits formals, com són els mitjans de comunicació. La qüestió no és senzilla: segons la normativa de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), en actes de comunicació formals, amb els topònims tan adequat és fer ús de l’article salat com del literari. Però s’han de saber utilitzar.