“Però això és correcte?” és una de les preguntes més habituals que senten els filòlegs. Sovint s’acompanya d’un gest de cautela, com si la llengua fos un terreny ple de trampes en què cal moure’s amb cura per no “cometre un barbarisme”. Darrere d’aquesta inseguretat hi ha una idea molt estesa: que hi ha algú, una mena d’autoritat invisible, que sap exactament què és “parlar bé”.

Va ser a partir d’un viatge a l’Índia quan Frederic Perers (Barcelona, 1974) va començar a pescar castellanismes. Al país asiàtic es va adonar de com n'era de present l’anglès en la parla col·loquial en hindi. "Si amb 90 anys d’ocupació britànica ja es percebia el rastre de l’anglès en la terminologia moderna, en el nostre cas, després de tres segles de desoficialització de la llengua, la influència havia de ser molt més gran", va pensar. La diferència és que detectar els manlleus en el cas del català i el castellà és molt més complicat, pel veïnatge inevitable i perquè són dues llengües que provenen del mateix tronc. Això ha fet (i continua fent) que els castellanismes passin desapercebuts i acabin sent assimilats amb facilitat.

Carmen Pascual (Palma, 1995) va apostar per l’emprenedoria quan tenia un lloc de feina estable. És una persona valenta, amb les idees clares, uns ideals marcats, que es va llançar a la piscina amb un projecte ambiciós que actualment s’ha convertit en una de les seves grans il·lusions. Lingüista de formació, és copropietària de la botiga Rem Taller a Valldemossa, amb l’atenció sempre posada en l’artesania i el producte local. “Ara mateix som molt feliç, no necessit res més ni em planteig tornar a fer feina de lingüista; m’encanta la vida d’ara, ser emprenedora, els productes i els valors que oferim als nostres clients”.