La mort prematura d’un pare o una mare capgira la vida d’un fill adolescent perquè copeja la transició cap a l’edat adulta. La psicòloga Iraïs Seguí ho compara amb el procés de construcció d’un edifici: “La part més perillosa és quan es fa el ciment i amb les persones passa el mateix perquè a aquesta edat és quan construeixen el que seran a un futur”.

Els nens tenen ganes de tornar a veure els seus pares. Estan convençuts que els veuran tan aviat com puguin tornar a la ciutat de Gaza, on van créixer abans que la guerra destrossés aquella vida. "El pare i la mare ens estaran esperant", diuen Mohammed, Mahmoud, Ahmed i Abdullah Akeila a la seva tia Samar, que en té cura. L'hi diuen tot i que els van dir que els seus pares eren morts, fa mesos que estan morts, des que van bombardejar el lloc on es refugiava la família.