Marc Bernal ha iniciat un llarg camí fins a recuperar-se de la greu lesió de genoll que va patir a l'estadi del Rayo Vallecano en partit de la tercera jornada de la Lliga. El migcampista berguedà havia començat molt bé la temporada actuant a la base del mig del camp, però una jugada fortuïta amb Isi Palazón va tallar en sec la seva progressió. Els pitjors pronòstics van confirmar-se després de les proves mèdiques: trencament al lligament encreuat i afectació al menisc del genoll dret. El remei: intervenció quirúrgica i 12 mesos de baixa.

Quan es van confirmar els pitjors pronòstics amb Marc Bernal, els culers van pensar que vivien al dia de la marmota. Un altre jove que debuta, enlluerna a tothom, es lesiona de gravetat i deixa la incògnita de si tornarà al seu millor nivell. Balde, Bernal, Gavi, Pedri i Ansu Fati; el que hauria de ser la columna vertebral del Barça ha compartit més estones a la infermeria que al camp. Ara bé, ¿ha estat un cúmul d’infortunis, o hi ha alguna explicació darrere les lesions dels joves jugadors?

"És una victòria trista". Així de contundent va mostrar-se Hansi Flick a l'acabar el partit que posava punt final a la sequera de tres anys del Barça a Vallecas. El motiu? La preocupació sorgida per la lesió del jove Marc Bernal, que va fer, de nou, un partidàs. El berguedà, de tan sols 17 anys, té una ruptura del lligament encreuat anterior del genoll esquerre i una lesió associada al menisc extern. Haurà de passar per quiròfan, tal com ha informat aquest migdia el club blaugrana en un comunicat que no especifica el temps de baixa. Després de ser intervingut quirúrgicament, el club emetrà un nou comunicat. S'han confirmat els pitjors diagnòstics: Bernal diu adeu la temporada després d'haver encadenat tres de tres titularitats amb el primer equip blaugrana en partits oficials.

Un debat repetitiu sobre el Barça té a veure amb el sistema: 4-3-3, 4-2-3-1, 4-4-2, etc. Com que estem parlant de futbol, i no pas de futbolí, el tema no té gaire importància. Els jugadors es mouen i es relacionen entre ells, amb la pilota i en funció dels reptes que proposa el rival. El futbol no es pot dividir per fases, a diferència de moltes altres disciplines esportives, i, per tant, els esquemes van fluctuant i s'acaben convertint, si voleu, en estructures. És important l'ordre, ocupar de manera racional els espais i que cadascú entengui el seu rol. El del mig centre, al Barça, sembla clar que està destinat a algú de la casa.