“Quan vaig sortir de casa a 19 anys per anar-me’n a viure a Barcelona, em vaig adonar que no sabia fer res: no sabia canviar un endoll ni fregir un ou”, diu Pablo Portela (Vigo, 1986), un gallec establert a Llubí. “Vaig descobrir que no sabia res de la vida i la ment em va demanar aprendre”, afegeix just després. De llavors ençà no ha deixat de fer-ho. Ha passat per un munt d’aficions, la majoria, pràctiques. Ara té un corral, un hort, abelles i ha plantat vinyes. “M’agradaria fer vi”, diu, però només és un projecte: “No té per què arribar a quallar”.