Era un príncep de l’Imperi Austrohongarès –‘arxiduc’, ‘gran duc’– que es va enamorar de les Illes i que va comprar a Mallorca un conjunt de possessions: precursor de l’ecologisme, no permetia que cap arbre fos talat, i a ca seva els animals només morien de vells. Oferia hospitalitat desinteressada als viatgers. Era pacifista, molt culte i poliglota. Destacava pel seu tracte senzill, va aprendre el català, va reivindicar Ramon Llull i va dedicar a l’Arxipèlag un estudi monumental, Die Balearen. I sí, tot això, en línies generals, és ben cert. Però quina era l’altra cara, potser no tan amable, de Lluís Salvador d’Habsburg-Lorena, l’Arxiduc? Li pegam una ullada ara que es compleixen 177 anys del seu naixement, el 4 d’agost del 1847, i ho feim de la mà de dos dels seus biògrafs més destacats, Carme Riera i Juan March Cencillo.