Escampàrem la verdura bullida sobre un drap blanc perquè acabàs d’eixugar. Les patates, que abans havíem pelat i tallat en petits cubs restaven flonges i emblanquides per l’aigua escaldada. Ara només quedava guardar-la a la gelera fins a l’endemà, que la tremparíem i la decoraríem de manera vistosa, fins i tot recaragolada. Acompanyaria les cuixetes de pollastre rostit embolicades amb paper d’alumini a la punta, que així feia bon menjar amb els dits i amb tota la resta de delícies del refresc. L’ensalada russa ha estat un clàssic de qualsevol festa i és difícil que deixi de ser-ho perquè és pràctica, senzilla, econòmica i de gran acceptació.