Durant més de dues dècades, els analistes de l’Orient Mitjà han especulat sobre les conseqüències que tindria un atac a les instal·lacions nuclears iranianes, una vella amenaça de Washington i Tel-Aviv. L'opinió majoritària sempre havia sigut que un atac d’aquesta naturalesa incendiaria la regió sencera i provocaria una gran guerra de conseqüències imprevisibles. Tanmateix, tots els càlculs i els equilibris a la regió han canviat després dels atacs del 7 d'octubre a Gaza, ja que la xarxa d’aliats que Teheran havia anat construint des dels anys vuitanta per protegir-la d’un atac està ben foradada.

Israel va trencar, a finals d'abril, l'alto el foc al Líban vigent des del novembre. L'últim bombardeig sobre Beirut no va ser un atac més, sinó una acció per deixar clar que el govern de Benjamin Netanyahu continua marcant les regles del conflicte. Tot i que Tel-Aviv ho va justificar com una reacció a una suposada “violació flagrant” de la treva per part de Hezbollah, el veritable objectiu sembla que és un altre. Per a Israel i els seus aliats, el desarmament de la milícia xiïta no s'ha de limitar al sud del riu Litani, sinó que s'ha d'estendre a tot el territori libanès. Esgrimeix una clàusula ambigua de l'acord amb Washington que permet a l'exèrcit israelià intervenir davant de qualsevol amenaça “percebuda”. Tot plegat just abans de la visita a Beirut de l'enviada nord-americana Morgan Ortagus, que intentarà pressionar per aconseguir el desarmament del grup xiïta aliat de l'Iran i per avançar en la retirada israeliana dels territoris encara ocupats.

Les tropes d'Israel s'havien de retirar del Líban com a màxim el 18 de febrer, però avui encara són en diferents punts estratègics del país, tot i que la majoria de tropes han tornat cap a territori israelià. Per a Tel-Aviv és vital quedar-se "en alguns punts", perquè considera que les forces armades libaneses no han aconseguit desarmar Hezbollah ni desplegar-se completament a la zona, incomplint part de l'acord de l'alto el foc.

Almenys 22 persones han mort, inclòs un militar libanès, i 124 han resultat ferides aquest diumenge al sud del Líban. És l'estampa tràgica que ha deixat l'exèrcit israelià després d'haver disparat contra civils que han desafiat la restricció de no tornar a 60 localitats frontereres sota ocupació israeliana. La mort de civils libanesos per foc israelià fa que calgui preguntar-se fins a quin punt Hezbollah n'és còmplice per haver incitat aquesta situació amb la seva crida a tornar a les localitats ocupades.

Abans de les eleccions estatunidenques es va parlar molt de la campanya de desinformació de Rússia amb la finalitat d’afavorir la victòria de Donald Trump. Però Putin no va ser l’únic a intentar influir de forma maliciosa en el procés electoral als Estats Units. Els serveis d’intel·ligència del país nord-americà han acreditat que hi va haver una campanya semblant, però en sentit contrari, és a dir, a favor dels interessos de Harris, originada a Teheran. No hi pot haver una prova més fefaent del temor que li provocava al règim iranià el possible retorn de Trump a la Casa Blanca. 

Quatre hores abans que es declarés l’alto el foc al Líban, el negoci d'Ali Badawi va rebre l'impacte de dos míssils. “És dur, però traurem la runa, avaluarem les pèrdues i començarem de nou. Repararem i confiarem que Déu ens proveirà. Si el govern ens compensa serà genial, però, amb ajuda o sense, començarem la reparació”, diu, amb una barreja de resignació i determinació. Ali Badawi és propietari del restaurant Abu Deeb, situat al carrer comercial del mateix nom, a Tir, la cinquena ciutat del país, a la costa sud, a 85 quilòmetres de Beirut.

La fragilitat de l'alto el foc al Líban s'ha demostrat un cop més en les últimes hores, amb almenys deu morts per atacs israelians al sud del país. Les violacions de la treva acordada per Tel-Aviv i Hezbollah han estat constants des que va entrar en vigor, fa menys d'una setmana, especialment en el bàndol israelià, tot i que els darrers atacs haurien tingut lloc després que el grup xiïta llancés projectils contra una zona en disputa prop de la frontera. Es tractaria, segons mitjans libanesos, del primer cop que la milícia proiraniana utilitza obusos des de l'entrada en vigor de l'alto el foc, dimecres passat.

Tot i que els combats han cessat, o almenys s'han aturat, el Líban s'enfronta a un desafiament intern molt complex: la redefinició política i social postconflicte. Mentre que molts seguidors de Hezbollah i altres sectors del país consideren que la guerra ha estat una victòria per al grup, una part significativa de la població libanesa rebutja la violència i la destrucció que ha comportat el conflicte, una guerra a la qual no han donat suport. “La proclamació de victòria de Hezbollah no té rellevància fora de la seva base de suport”, comenta Bassam Lahoud, expert en política de l'Orient Mitjà de la Universitat Libanesa Americana. Per a aquest professor, les preocupacions de la majoria dels libanesos no són els resultats polítics de la guerra, sinó les devastadores conseqüències econòmiques que ha deixat l'enfrontament.

Un guirigall trenca la desolació a les ruïnes de Bir Abid, als suburbis de Beirut. Un seguici de banderes grogues i verdes —els estendards de Hezbollah i Amal, l'altre partit xiïta libanès— s'obre pas per carrers coberts de runa. Coregen consignes religioses mentre avancen entre edificis reduïts a l'esquelet. L'escena, tan vibrant com surrealista, reflecteix el fort desig de poder tornar a casa.

L'ofensiva israeliana al Líban ja ha deixat més de 3.100 morts i més d'1,2 milions de desplaçats, mentre els atacs israelians continuen bombardejant àrees densament poblades, fins i tot les que no tenen presència militar de Hezbollah. A més de les zones civils, els atacs aeris israelians han colpejat hospitals, edificis governamentals i posicions de la força de pau de l'ONU, així com de l'exèrcit libanès.

Amagat en algun lloc desconegut de Teheran, Naim Qassem, veterà i fins ara vicepresident de Hezbollah, ha estat designat com a secretari general a l'ombra d'una organització ferida després d'una sèrie d'operacions precises de l'exèrcit d'Israel que han desmantellat la seva cúpula. Qassem, nascut a Beirut el 1953, és l'últim supervivent d'una generació de líders xiïtes, religiosos i militars, que han estat eliminats sistemàticament pel Mossad en els últims trenta anys.

Aquesta setmana la televisió israeliana ha difós el primer vídeo de l'interrogatori d'un milicià de Hezbollah, un dels xiïtes libanesos que Israel ha empresonat en els últims dies. En una habitació tancada i davant d'una gran bandera israeliana, el milicià responia les preguntes que li feien els interrogadors del Shin Bet, l'agència de seguretat que principalment s'encarrega dels palestins.

Israel redobla l'ofensiva contra Hezbollah. Un dia després de commemorar el primer any de l'atac de Hamàs del 7 d'octubre, amb crítiques dels familiars de les víctimes al govern de Benjamin Netanyahu, i a l'espera de concretar una resposta a l'atac amb míssils de l'Iran, l'exèrcit israelià ha anunciat l'ampliació de l'operació terrestre al Líban. Una quarta divisió ha iniciat "activitats operatives limitades, localitzades i específiques" al sud-oest del país. Ja fa una setmana que els soldats israelians fan incursions més enllà de la frontera, en paral·lel als atacs aeris constants i, segons el diari Times of Israel, el nombre total de soldats desplegats al Líban superaria els 15.000 amb el nou contingent, que inclou dues brigades de 3.500 reservistes cadascuna. Tot plegat, mentre l'ONU alerta de la crisi humanitària que ja es viu al país.

Amb 1.180 morts i 251 ostatges a Gaza, els fets del 7 d’octubre van posar de manifest els errors d’uns serveis d’intel·ligència israelians que es trobaven, com tot el país, sota la pressió de la polarització social i de la crisi política que s’arrossega des del 2018. La inusitada violència d’aquell dia —pitjor que el Kippur de 1973, com va qualificar-lo l’enyorat Joan B. Culla en el seu últim article— ha anat seguida d’un cercle viciós de destrucció i mortaldat sense aturador: la xifra total de morts i desapareguts s’enfila als 65.000, i per bé que el focus del conflicte fins ara ha estat la Franja, on es concentra el gruix de les víctimes, l'escalada al Líban il·lustra els riscos expansius d’una guerra que també involucra el Iemen, Síria, l’Iraq i l’Iran.

L'economia d'Israel hauria d'haver avançat lentament cap a la recuperació. Molts dels 300.000 treballadors que van deixar els seus llocs de treball per anar a la guerra han tornat a les seves oficines, fàbriques i granges. Però la situació difícil s'està fent encara més difícil. El creixement del PIB va ser només del 0,7% en taxa interanual, 5,2 punts percentuals per sota de les expectatives dels economistes, segons l'agència de notícies Bloomberg. El 16 de setembre, el ministre de Finances d'Israel, Bezalel Smotrich, va demanar al legislatiu que aprovés un augment d'emergència del dèficit. Era la segona petició en aquest sentit d'aquest any.

L'endemà que l'exèrcit israelià llancés la invasió del sud del Líban, aquest dimecres s'han intensificat els atacs d'artilleria i s'han produït els primers combats sobre el terreny. I també les primeres baixes. Les Forces de Defensa Israelianes (IDF) han confirmat la mort d'almenys vuit soldats, i l'exèrcit libanès ha reportat intensos moviments d'helicòpters per evacuar els ferits i les víctimes mortals. Hezbollah ha assegurat que ha causat un gran nombre de baixes a les forces israelianes, tot i que no n'ha donat detalls, i alguns mitjans libanesos parlaven de deu soldats israelians morts i desenes de ferits en combats cos a cos a Maroun al-Ras i Odissey, localitats pròximes a la frontera amb Israel.

El Líban enfronta un escenari cada cop més incert, marcat per l'escalada de violència a la regió. A Beirut, el so de les ambulàncies, explosions i drons ressona al capvespre, minuts després que Israel confirmés el llançament de centenars de míssils balístics per part de l'Iran, en resposta a l'assassinat del líder de Hezbollah, Hassan Nasrallah.

L’anunci de la invasió del sud del Líban per part d’Israel ha tingut lloc pocs dies abans que es compleixi el primer any del llançament de la seva ofensiva contra Gaza. El moviment de l’exèrcit israelià s’ha produït, com aleshores, després de realitzar una campanya massiva de bombardejos, desplegar forces a la frontera i cridar reservistes a files. Però aquesta vegada, si la incursió també s’expandeix, es trobaran davant d'un adversari, Hezbollah, molt més gran, més ben entrenat i armat i més ben connectat amb altres grups armats de la regió que Hamàs.

L'eix de la guerra que va començar fa un any s'ha desplaçat cap al nord, a territori libanès, i l'entrada de tropes israelianes al Líban ho confirma. La liquidació de Hassan Nasrallah, secretari general de Hezbollah, ha obert un escenari nou en el qual veiem per sobre de tot la figura rehabilitada de Benjamin Netanyahu, tan forta com va arribar a ser abans del conflicte.

Israel ha envaït el sud del Líban la matinada d'aquest dimarts i ha complert finalment amb l'amenaça d'una ofensiva terrestre que feia dies que agitava. Després d'intensificar els bombardejos sobre el país i tornar a atacar Beirut, l'exèrcit israelià ha posat en marxa l'ofensiva terrestre amb l'aprovació del gabinet de seguretat liderat pel primer ministre israelià Benjamin Netanyahu. L'operació empeny encara més Pròxim Orient al caire d'una guerra regional i eleva el conflicte a un nou estadi.