L'intent del jutge Juan Carlos Peinado que el Tribunal Suprem investigui el ministre de la Presidència i Justícia, Félix Bolaños, és l'últim moviment d'una instrucció polèmica que a la Moncloa no s'amaguen de situar en el context del lawfare. De fet, el president espanyol, Pedro Sánchez, va arribar a presentar una querella per prevaricació contra el jutge.

L'intent del polèmic jutge Juan Carlos Peinado per estrènyer el cercle sobre Pedro Sánchez s'ha cobrat una nova víctima: el ministre de la Presidència i Justícia, Félix Bolaños. En una interlocutòria firmada aquest dilluns, l'instructor del cas Begoña Gómez eleva una exposició raonada al Tribunal Suprem perquè investigui Bolaños per presumptes delictes de malversació de fons públics i fals testimoni. Tot plegat, pel nomenament de Cristina Álvarez, una assessora de la Moncloa que treballava com a assistent per a l'esposa de Pedro Sánchez. Li atribueix la responsabilitat de la seva designació en l'època en què era secretari general de la Presidència del govern espanyol. Bolaños ha comparegut aquesta tarda davant els mitjans per expressar la seva "tranquil·litat total" davant la decisió del jutge, però també la "preocupació per la imatge de la justícia" que deixa aquesta resolució.

Nou moviment del jutge Juan Carlos Peinado contra el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. L'instructor de la causa contra Begoña Gómez, la dona del cap de l'executiu, ha citat com a investigat el delegat del govern espanyol a Madrid, Francisco Martin Aguirre, per la seva presumpta participació en la contractació de l'assessora de Gómez per part de la Moncloa. Peinado l'ha convocat el dimecres 14 de maig a les 13.30 hores. El govern espanyol ha replicat restant credibilitat al titular del jutjat d'instrucció número 41 de Madrid, a qui fa temps que acusen d'actuar amb motivacions polítiques contra Sánchez. "Aquesta instrucció ja no és motiu de preocupació per a la gent honesta i amb la consciència tranquil·la que se n'està veient afectada. És motiu de preocupació màxima per a tots aquells que defensem el bon nom i la imparcialitat dels jutges i magistrats del nostre país", ha dit el ministre de Justícia i Presidència, Félix Bolaños, en declaracions als passadissos del Senat.

Juan Carlos Peinado ha tornat a visitar el Palau de la Moncloa set mesos i mig després. Aquest cop, el segon, ha estat per prendre declaració com a testimoni a Félix Bolaños en el marc de la investigació contra Begoña Gómez. El titular del jutjat d'instrucció número 41 de Madrid ja s'hi va desplaçar a finals de juliol per interrogar Pedro Sánchez, que es va acollir al seu dret a no declarar per la seva vinculació personal amb la investigada, que és la seva dona. El ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts no s'ha pogut escudar en això en el cara a cara que ha mantingut aquest dimecres al matí amb Peinado i ha respost durant més de dues hores. En la declaració, Bolaños s'ha desvinculat de la contractació de Cristina Álvarez, l'assessora de Gómez també investigada, i que l'instructor de la causa ha posat en el punt de mira com a possible malversació.

El jutge Juan Carlos Peinado fa un nou moviment en la causa contra Begoña Gómez i obre una peça separada per investigar la contractació de l'assessora de la dona del president espanyol, Pedro Sánchez. El magistrat vol dirimir si "es pot desprendre la comissió d'un delicte de malversació" de la contractació de Cristina Álvarez, que és una de les investigades, juntament amb Gómez, en la causa per presumptes delictes de tràfic d'influències i corrupció en els negocis que instrueix. En el marc d'aquesta peça separada, Peinado ha citat a declarar el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, el 16 d'abril a les 10.30 hores. A finals de juliol, el president espanyol ja es va veure cara a cara amb Juan Carlos Peinado, que manté una guerra oberta des de fa mesos amb l'executiu espanyol.

La pressió judicial sobre l'entorn de Pedro Sánchez fa mesos que s'ha instal·lat en el dia a dia de la política espanyola i febrer es presenta clau per al futur d'algunes de les causes. Bàsicament, la del fiscal general de l'Estat, el cas Begoña Gómez i el cas Ábalos. Aquest dimecres Diego Villafañe, mà dreta del fiscal general, Álvaro García Ortiz, ha negat davant el Tribunal Suprem haver filtrat el correu de la parella d'Isabel Díaz Ayuso en què reconeixia la comissió de dos delictes contra la hisenda pública, el mateix dia que s'ha conegut al detall la declaració del propi Ortiz fa una setmana. "Només vull dir una cosa. El meu telèfon conté informació que, per descomptat, pot afectar la seguretat d'aquest país. I crec que molt poques autoritats d'Espanya poden allotjar al seu mòbil tanta informació com la que té el fiscal general de l'Estat", va manifestar, retraient al jutge instructor, Ángel Hurtado, que regirés el seu despatx i intervingués els seus telèfons.

Ha estat el tercer cop que Begoña Gómez ha comparegut davant del jutge Juan Carlos Peinado, que la investiga al jutjat 41 de Madrid. A diferència de les anteriors citacions, aquest dimecres la dona de Pedro Sánchez ha trencat el silenci que havia mantingut fins ara. Ho ha fet per negar haver comès cap irregularitat. Encara que la citació era per la segona branca de la investigació de Peinado, per intrusisme i apropiació indeguda d'un programari que s'havia elaborat per a la càtedra que codirigia a la Universitat Complutense de Madrid (UCM), Gómez també s'ha defensat de la pota principal de la causa per un suposat tràfic d'influències i corrupció en els negocis. "La meva clienta no té res a amagar", ha dit el seu advocat, Antonio Camacho, en declaracions als mitjans a la sortida. En les anteriors ocasions les acusacions populars d'extrema dreta van atribuir que s'acollís al seu dret a no declarar a una presumpta culpabilitat i aquest cop han criticat que només hagi respost les preguntes de la seva defensa. "Si de debò no hi hagués res, hauria contestat a la resta", ha esgrimit el lletrat d'Hazte Oír, Javier María Pérez-Roldán.

Felipe González va perdre el poder a causa de la corrupció del seu govern, sota la gota malaia d'aquell "Váyase, señor González" que Aznar repetia obsessivament. Aznar va arribar a la Moncloa com a paladí contra la corrupció, i per donar exemple va fer fora del càrrec qui aleshores era el president de les Balears, Gabriel Cañellas, a fi de deixar clar que Aznar era implacable amb els que ficaven la mà a la caixa (Cañellas era efectivament corrupte, però també era un president acabat de reelegir pels votants, cosa que ja indicava la peculiar manera aznariana d'entendre la democràcia).

La política madrilenya necessita esvalotar-se constantment i aquesta setmana ho fa a compte de la gravació de la declaració de Pedro Sánchez davant del jutge Peinado (que investiga la seva dona, Begoña Gómez), el 30 de juliol a la Moncloa. El mateix jutge Peinado va distribuir dilluns còpies de l'àudio de la declaració a la Fiscalia, als advocats de Begoña Gómez i a l'acusació popular, representada per Vox, Hazte Oír i altres entitats de l'extrema dreta espanyola, a les quals els va faltar temps per filtrar la gravació. Que l'extrema dreta exerceixi l'acusació popular és una lletja pràctica que va ser oficialitzada al judici del Procés, i que s'ha convertit en habitual en els processos oberts per la justícia justiciera, la que vetlla per defensar la unitat d'Espanya.

Mentre a Catalunya es debaten qüestions de molt d'enjòlit, com un preacord que sembla que més aviat conté un evident salt qualitatiu pel que fa al finançament (de Catalunya, però també d'altres comunitats autònomes com les Balears o el País Valencià), però que té escasses probabilitats de veure's mai aplicat, o la posada en escena del retorn de Puigdemont amb motiu de la investidura d'Illa, a Madrid –per no perdre'n el costum– passaven coses. Coses grotesques: Madrid té una tendència irrefrenable a l'esperpent, no sempre valleinclanesc. Coses grotesques, però que tenen o poden tenir una incidència real, i directa, damunt la vida pública dels pròxims anys.