És possible que una escola comuniqui el seu projecte educatiu sense mostrar els seus protagonistes? La resposta és que sí i és que ja hi ha més d’un exemple que demostra que es pot generar relat sense haver d’exposar els menors a internet. Si revisem el perfil d’Instagram de l’escola Norai de Montgat (Maresme) hi veurem un conjunt d’imatges estèticament molt cuidades que mostren el detall de diferents processos d’aprenentatge a partir de materials diversos. Especialistes en la cura dels espais i dels suports pedagògics, aquesta pàgina ha passat de ser un “diari d’aula” per a les famílies, a convertir-se en un canal de difusió de material formatiu que desperta molt interès entre professionals de l’educació: “Els nostres valors educatius els intentem transmetre a través de la imatge i del text explicatiu”, apunta Sílvia Guillamot, directora del centre. Amb més de 7.500 seguidors, l’èxit de les publicacions ha portat el centre a organitzar diverses jornades formatives per explicar el seu projecte educatiu, a més d’ampliar el seu reconeixement i el nombre de seguidors: “Vam començar amb un canal per a famílies i ens hem trobat seguides per companys i companyes que ens fan moltes preguntes. Des d'on heu comprat això, fins a no entenc què feu amb això altre. M’agrada molt que em facin aquestes preguntes, tot i que Instagram és molt superficial i això espanta una mica”, afegeix.

A l’estiu és habitual veure a la platja, o senzillament sopant, progenitors amb el mòbil a la mà fent fotografies dels seus fills per, després, penjar-les a les xarxes socials. És aconsellable fer-ho? I si es fa ¿què s’ha de tenir en compte? Adriana Auset, advocada especialitzada en dret familiar, resol alguns dels dubtes.