“El nom va ser consensuat d’una manera molt casual, a un sopar, mentre escoltàvem la cançó Catholic Girls, de Frank Zappa; però sense cap connotació despectiva ni per riure’s de ningú”, recorda Miquel Àngel Bauzà (Manacor, 1967). “Vam obrir el desembre del 1989 a un soterrani del carrer de Miguel de Unamuno, sense número; un espai familiar desocupat que reformàrem”. 

"Hi ha dues ciutats a la nostra vida que són molt importants: la que aprenem amb els nostres pares i la que descobrim quan sortim al carrer sols. La primera d'aquestes ciutats va tenir com a centre un bar, Es Gallet". Així recordava l’escriptor José Carlos Llop aquell local de Puig de Sant Pere, al barri mariner de Palma, que va obrir portes el 1971 i només va estar obert poc més d’un any. Però aquell temps bastà per convertir-se en llegenda.

Encara són molts els que recorden amb nostàlgia Pep Capell rere la barra d’Es Pinzell. Aquest bar mític per a la joventut catalanista dels anys 2000 va marcar gairebé una generació de gent que vivia els bars com una manera de relacionar-se i de conèixer gent, més que com un lloc on anar a beure, que també.

Al carrer de les Esparteres de Palma, al costat de la Concepció, era habitual veure-hi multitud de joves congregats. Asseguts a terra o recolzats contra la paret, la imatge reflectia l'ambient d'un lloc emblemàtic de la nit a Ciutat als anys noranta, el bar Es Carreró. Va obrir les portes el 22 de desembre del 1992, i va estar obert prop de 15 anys. La seva ubicació, al nucli antic, la seva idiosincràsia, característica per l'ambient musical que l'omplia, varen marcar l'emblemàtic local que va tancar el 2006. L'edifici va ser enderrocat dos anys després, però Es Carreró encara perviu en la memòria de molts dels joves, ara ja adults, que el freqüentaven.