Fa anys que tornam als mateixos exemples: el ‘lo’ neutre, els complements directes amb ‘a’, les preposicions que apareixen davant ‘que’ quan les gramàtiques insisteixen que no hi haurien de ser, etc. Els exemples són coneguts i els arguments també. De vegades, de fet, fa la impressió que la conversa lingüística catalana viu atrapada dins una mena de bucle en què sempre acabam discutint sobre les mateixes coses.

Milton Friedman sovint apareix en el debat públic com una etiqueta. Per a alguns, és el símbol del neoliberalisme. Per a d’altres, una referència incòmoda. Però aquesta manera de llegir-lo és poc útil. No ens ajuda a entendre els problemes que tenim avui.

Continuo la meva sèrie d'articles estivals sobre comportament humà abordant com les persones ens relacionem amb els esdeveniments passats. Això determinarà com vivim el present i com encarem el futur.