Hi ha un moment del documental A las mujeres y a los libros canto, una carta d’amor i agraïment que la cineasta María Elorza va dedicar a les dones que van fer d’ella una apassionada lectora, en què una de les seves mestres reprodueix un dels comentaris que més sovint li feien a les classes de literatura. “Jo no llegesc poesia perquè no l’entenc”, li deien molts dels seus alumnes. Amb el temps, però, la professora havia après a respondre amb una pregunta. “I els arbres, els entens? I les flors? Vols dir que entens les muntanyes? Doncs amb la poesia passa exactament el mateix”, sentenciava.

“Per a mi seria molt estrany treure un disc i no fer cap concert a Mallorca”. Ho diu el cantant portuguès Salvador Sobral, que sempre conta que va ser a l’illa on es va reconciliar amb la música. Hi vingué d’Erasmus a la UIB com a estudiant de Psicologia, una opció professional per la qual es va decantar quan, després de participar en el programa de televisió Ídolos de Portugal, l’any 2009, va sentir-se desencantat per la indústria musical i se’n va allunyar. A Mallorca va ser-hi l’any 2011, i tocava i cantava a diferents bars i espais. L’any 2017 guanyà Eurovisió amb la cançó ‘Amar pelos dois’ i va despertar un interès per la premsa desorbitat que va alimentar-se més quan Sobral va patir un moment de salut molt complicat i li van haver de trasplantar el cor. Ara, tots aquests daltabaixos i clarobscurs, però, queden lluny: Timbre, el seu quart àlbum d’estudi, és un disc “pels dies feliços”, ple de llum, alegria, agraïment. “Un disc per somriure”, reflexiona.