Els ulls són l’òrgan més intel·lectual després del cervell, una porta d’entrada i sortida del pensament a través de la qual ens connectam amb el món i els altres. Per això, els filòsofs proclamen als vuit vents que la mirada són els ulls de l’ànima, i ho diuen també perquè cerca la profunditat de les coses i ens permet accedir al nostre jo interior, a les idees i sentiments més íntims. Som el que miram i mirant transformam el que veiem. Però mirar no sempre vol dir veure. A vegades miram, però no veiem res, perquè desconeixem el que hi ha al davant. Per saber veure, cal mirar amb propòsit i mètode, i deixar-se guiar, sense perdre de vista que el que sabem condiciona inevitablement el que veiem, i ens acostuma a enfocar d’una manera determinada.