“Kresala té un nom vinculat a la cultura euskera. Traduït seria salnitre, però des d’un vessant més místic, significa també la fusió entre l’home i el mar. Parla de la gent que lluita cada dia al mar per guanyar-se la vida i aquest núvol blanc de protecció que els cobreix. Perquè el mar Cantàbric és un mar salvatge. La cultura basca sempre ha estat enfocada al mar. Van arribar a les Amèriques abans que Colom. Van ser baleners. I bacallaners. L’espuma salada de kresala vindria a ser com un déu pagà”. Tot això ho explica Iñaki López de Viñaspre, cuiner i fundador de Sagardi Group al restaurant que han obert al Balcó Gastronòmic del Port Olímpic i que rep el nom del protector fet de salnitre: Kresala.

Si heu visitat mai l’Ultramarinos Marín, al carrer Balmes de Barcelona, ja sabeu quin pa s’hi dona. Tot el que hi trobem ha estat elaborat per l’equip del restaurant. Embotits, anxoves, envinagrats, la salsa romesco o un dels millors alliolis de la nostra catalana terra. És un restaurant per als amants de la gastronomia que entenen que el que hi ha allí no es pot menjar enlloc més. Però, fins ara, hi havia una sola cosa que servien que no feien ells: el pa.

“Estic content perquè faig menjar autèntic de la meva regió de Xi’an. És exactament tal com és allà”, m’explica l’afable cuiner Zhengyu Liu. “Abans d’obrir em deien que si obria un restaurant com aquest a Barcelona, sense adaptar els gustos a la gent d’aquí, només vindrien xinesos, però jo vaig dir «provem-ho»”. En aquest moment aixequem la vista i mirem el menjador del restaurant West Street (carrer de Cartagena, 335) i resulta que de les persones que hi ha amb el cap entaforat al bol mentre devora els seus famosos fideus no hi ha ningú d’origen xinès.

És idíl·lic. Tant que fins i tot fa una mica de respecte escriure aquest article. La guingueta La Dolors es troba enmig d’uns jardins un cop has travessat el pont de Vallcarca. És una història d’èxit, perquè és un espai per al barri gestionat per persones que estimen el barri. Parlem de la Cristina Mas, ja que ella fa una pila d’anys que està en el món de la restauració, i els veïns li deien “per què no et quedes tu la guingueta del consolat?” Els astres es van alinear, i uns quants anys després que l’Ajuntament rebés en herència aquest espai, va guanyar el concurs públic i així va ser. Expliquem la història del lloc i, sobretot, de la Dolors que dona el nom a aquest indret tan especial.

L'Aüc Bar es troba en una placeta tranquil·la de Barcelona, la plaça del Camp. En una banda de la plaça hi ha una rostisseria de tota la vida, a l'altra un bar i un lloc de reparació de calçat. S'hi respira vida de barri. Quan hi entres ja veus que ha de ser força nou, van obrir el dia de Sant Jordi. I des de llavors, sense fer soroll, l'Aüc va anar mudant de pell i transformant el bar que en un primer moment havien concebut, en una casa de menjars. No és d'estranyar la capacitat d'adaptació, ja que al capdavant hi tenim Joan Martínez, un home que ha tingut dificultats, però que gràcies a la seva manera de fer no li han faltat socis per emprendre aquesta nova aventura.

L'illa de Menorca és un paradís mediterrani que queda molt a prop, i és un destí habitual per a molts catalans que hi van any rere any. És per això que algun dels restaurants icònics que hi ha són àmpliament coneguts al Principat, com ara el restaurant Sa Llagosta, a Fornells, on es pot fer una caldereta per treure's el barret, o bé el Cafè Balear, amb el seu plat de llagosta, ous ferrats i patates fregides. Hi ha persones que es passen tot l'any esperant a tornar-hi per llepar-se els dits bruts de sucre de llustre que deixa l'ensaïmada de Can Pons, as Mercadal. O bé que anhelen la sobrassada artesana que venen al mercat de Ciutadella i el formatge de Maó.