Carme Soler és la presidenta d'AMASC, l'associació mallorquina que agrupa un conjunt de patologies neuropàtiques sovint incompreses des de l'àmbit familiar i fins i tot mèdic, entre les quals hi ha la fibromiàlgia i la fatiga crònica, malalties que la mateixa Soler pateix.

El Banc de Sang de les Balears (BSTIB) ha participat en un estudi que confirma la detecció del primer cas d'infecció per virus Usutu a Espanya, en un donant de Mallorca.

La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural ha declarat Mallorca zona afectada pel serotip tres de llengua blava. L'Executiu ha decretat l'emergència sanitària després de confirmar-ne un focus positiu a una explotació d'ovina de Bunyola, que té 156 animals. Tot i que només se n'ha detectat un únic focus, el Govern vigila dos casos de la mateixa zona sanitària que s'han comunicat durant aquest cap de setmana i dels quals s'enviaran mostres al laboratori estatal de referència d'Algete.

És un dia d’estiu, fa humitat i l’aire està carregat de mosquits. Piquen a un infant de tres anys a la galta i ell es comença a rascar amb força fins al punt que s’enceta la pell. Se’l cura i se li posa una tireta i, en principi, tot queda resolt. Però l’endemà li comença a sortir una vermellor i se li forma progressivament una crosta de color mel. Per als pediatres, el diagnòstic és clar. Té impetigen, una malaltia de la pell habitual a l’estiu i que la provoquen els mateixos bacteris de la dermis. Normalment, estan a la barrera dèrmica, però si hi ha una ferida o una picada poden penetrar i provocar una infecció. Pot ser localitzada o escampar-se per la pell, sigui perquè l’infant s’ha gratat a altres zones amb les mans brutes i infectades, o perquè els gèrmens han entrat al torrent sanguini i van sembrant lesions arreu del cos.

Quan el món vivia atemorit el 2020 pel coronavirus, a la mallorquina Vanessa Rodríguez Trujillo, amb 34 anys, li van dir que tenia esclerosi lateral amiotròfica (ELA), una malaltia incurable que paralitza el cos a poc a poc fins a la mort.

Mercedes i Rafaela toquen a una de les habitacions de la quarta planta de Son Llàtzer, on hi ha pacients amb càncer que els han ingressat per administrar-los els tractaments o bé perquè els acaben de diagnosticar la malaltia. Van vestides amb guardapits verds d’on pengen detalls que fan a mà cada setmana. També van endiumenjades amb perruques roses i ulleres del mateix color en forma de cor. Quan senten la veu de l’home que els deixa passar, obren la porta i empenyen un carro decorat amb fulles i flors que representa la primavera.

“Me n’havia d’anar de viatge i se’m va aturar el cor”. És el cas d’Aina Ramis, una pacient de 57 anys que conviu fa més de dues dècades amb l’amiloïdosi transtiretina, coneguda com a malaltia d’Andrade. Des del moment en què els metges li van diagnosticar a la seva mare, els familiars directes varen viure amb el neguit de saber si n’eren portadors i si podien desenvolupar la patologia. Així va ser en el seu cas. Avui dia ha perdut visió i duu un marcapassos. Els doctors Juan González, Eugenia Cisneros i Inés Losada, coordinadors de la Unitat Multidisciplinar d’Amiloïdosi per Transtiretina de l’hospital de Son Llàtzer, expliquen que en els darrers 23 anys a les Balears s’han identificat 308 portadors de les mutacions d’Andrade. Aproximadament la meitat en tenen símptomes i la resta, no. La prevalença més gran és a Mallorca. De fet, prop del 33% dels casos de l’Estat són a aquesta illa, on la malaltia és endèmica.

“La Mar era molt petita, tenia 16 mesos, feia només un mes que caminava, quan va arribar el diagnòstic. En el seu cas va començar per una inflamació de genoll que li impedia caminar. En tres setmanes teníem el diagnòstic: artritis idiopàtica juvenil, una malaltia crònica, de per vida”, explica Helena Soler, la mare de la Mar, que ara té 2 anys i mig. En el seu cas el diagnòstic va arribar ràpid: de la pediatra se’ls va derivar a l’Hospital Sant Joan de Déu i després d’algunes proves, en menys d’un mes, tenien el diagnòstic. Però, de mitjana, els nens amb aquest tipus de malalties triguen dos anys a ser diagnosticats després dels primers símptomes, segons dades de la Plataforma d'Organitzacions de Pacients.

La campanya de vacunació contra la llengua blava va començar aquest dilluns a les Balears, després que la vacuna hi hagi arribat gairebé un mes abans de la data prevista –la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Desenvolupament Rural ha aconseguit 50.000 dosis del laboratori Syva. Ara bé, el vaccí es comença a administrar a les Illes una vegada que la malaltia ha provocat la mortalitat d'entre un 10 i un 15% de les ovelles malaltes de les Balears, segons concreta el veterinari Tolo Palou a l'ARA Balears.

La Conselleria d'Agricultura ha autoritzat que els pagesos ecològics emprin productes convencionals (sense certificació ecològica) en la desinsectació dels vehicles per al transport d'animals i també per esquitxar les ovelles, amb la finalitat de frenar l'epidèmia de llengua blava que actualment és present a totes les Balears. Les circumstàncies excepcionals que ha provocat l'epidèmia han fet que aquests productes es puguin utilitzar sense que això impliqui cap afectació sobre la qualificació ecològica dels animals, encara que no es permetin habitualment en producció ecològica, va informar la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural.

A les Balears hi ha aproximadament 1.300 explotacions ramaderes ovines, de les quals gairebé la meitat són de menys d’una cinquantena d’ovelles. Encara que cap de les guardes illenques és aliena a l’epidèmia de llengua blava –bé perquè ja tenen algun exemplar diagnosticat o amb simptomatologia, bé perquè corren el perill de contagiar-se’n–, la mort d’animals condiciona el futur de les explotacions més petites. “Teníem una guarda de quinze ovelles i en dos dies se n’han mort quatre. La llengua blava podria provocar l’extinció de molts de ramats petits”, lamenta el pagès Jeroni Bisbal.

El 28 de maig és el Dia Internacional del Joc, un dret reconegut a l’article 31 de la Convenció dels Drets dels Infants, de tots ells, els que gaudeixen de salut i juguen a casa i també dels que pateixen una malaltia i estan hospitalitzats.

Semblava una escena de la sèrie d’investigacions criminals CSI: la doctora Jane Burns examinava amb deteniment a través d’un microscopi de l’Oficina de Medicina Forense del Comtat de San Diego unes mostres d’autòpsies relacionades amb un seguit de morts misterioses. En aquell instant, n’observava una que havia estat extreta del cor d’un lluitador de jiu-jitsu de 20 anys a qui van veure per darrer cop al gimnàs i van trobar mort al seu llit dos dies després. No hi havia indicis de delicte o d’autolesió. El teixit dels vasos sanguinis de la placa tenia un aspecte anòmal. Burns es va adreçar al forense: “Crec que potser és un dels meus”.

El desembre del 2022 la cantant Céline Dion va haver de cancel·lar la seva gira sense poder posar una data a un possible retorn. El motiu que la va obligar a parar la seva vida professional i personal per complet va ser la detecció de la síndrome de la persona rígida, una malaltia que afecta una persona de cada milió. Dos anys més tard i encara amb la incertesa de poder tornar damunt dels escenaris, la canadenca ha decidit acceptar la primera entrevista des que va fer pública la malaltia a la revista Vogue de França, on és la protagonista de la portada d'aquest mes de maig.

El Genís ja no porta camises amb botons ni sabates amb cordons. Tampoc va al camp a veure el Barça i fa un any que no condueix, dues de les seves grans passions. Té Parkinson, la segona malaltia neurodegenerativa amb més prevalença a Catalunya, que afecta unes 30.000 persones. Li van diagnosticar ara fa 12 anys, i les traves que es troba en el dia a dia han anat augmentant progressivament. No li tremolen les mans, però no pot escriure i sovint té dificultats per tallar el menjar. Les coses que pot fer sol les ha de fer a poc a poc i de manera maldestra. "És una malaltia que no mata, però no et deixa viure", explica amb motiu del Dia Mundial del Parkinson, una malaltia incurable que afecta de forma diferent els que la pateixen, amb una gran diversitat de símptomes, però que sempre impacta de ple en la qualitat de vida dels malalts i del seu entorn proper.

Estar davant de la pantalla suposa estar sota l'escrutini constant dels espectadors, i si la misogínia encara impera en la mirada del públic i els mitjans, les preguntes seran del tot impertinents. Aquesta és la situació amb la qual Amy Schumer, de 42 anys, ha hagut de conviure durant dues dècades. L'actriu, guionista i productora nord-americana fa anys que suporta comentaris i atacs sobre el seu aspecte físic en entrevistes i a les xarxes socials. Les vexacions constants dels últims mesos han fet que Schumer hagi decidit anunciar que pateix la síndrome de Cushing, conseqüència del tractament per l'endometriosi.

Diana entrenava com a gimnasta rítmica onze hores a la setmana. Se sentia cansada, tenia blaus i mal a les articulacions. Serà per la competició, pel sobreesforç, pels exercicis als aparells, pensaven a ca seva. El mal de panxa no encaixava. L’esport no podia emmascarar-lo. I van començar les proves. Serà celiaquia? Negatiu. “Em van telefonar a les 9.07 del matí. No ho oblidaré mai. Em van dir que havíem de repetir l’analítica urgentment per uns valors alterats. Aquí va començar l’odissea”, relata, emocionada la mare de Diana, Beatriz Casado, recordant aquell 7 de març de 2023.

Fa gairebé dos anys la cantant canadenca Céline Dion va haver de deixar la seva carrera artística en un segon pla després de ser diagnosticada amb la síndrome de la persona rígida, una malaltia neurològica que causa rigidesa muscular progressiva i espasmes. Tot i les dificultats per continuar actuant, la intèrpret de My heart will go on fa temps que treballa per tornar als escenaris, una lluita que mostrarà en un documental que es podrà veure a Amazon Prime i que es titularà I am: Céline Dion.

Les Balears se situen entre els territoris de l'estat espanyol que presenten les taxes més altes de gonorrea, amb 48,61 casos per cada 100.000 habitants, i de sífilis, amb 24,67 casos per cada 100.000 habitants, segons l'Informe de Vigilància Epidemiològica de les Infeccions de Transmissió Sexual de 2022 elaborat per la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica (RENAU) i publicat pel Ministeri de Sanitat.

Suposo que abans de constatar l'innegable talent escènic d'Itziar Castro (1977-2023) molta gent es fixava només en el seu físic. Després ensopegava amb una personalitat exuberant i assertiva, i també amb aquella mirada neta, franca. Aquesta dona queia bé a tothom, i amb raó, i per això la seva mort prematura ha causat commoció més enllà del món actoral. Va fer visible un tipus de físic que abans solia ocultar-se púdicament, o bé rebia un tractament degradant i cruel. En tot cas, el cos d'Itziar Castro no era una "opció" ni una "dissidència contra els cossos normatius", com vaig sentir dir fa uns dies. No, l'actriu patia una malaltia anomenada lipedema, causant de l'obesitat mòrbida que, segons he llegit, podria tenir a veure amb l'aturada cardíaca que va causar-li la mort en una piscina de Lloret de Mar. Un servidor de vostès té una malaltia crònica de les que no fan broma, i els puc ben assegurar que tampoc no es tracta de cap "opció" ni, en aquest cas, de cap "dissidència metabòlica".