Antonio Balaguer va quedar tetraplègic fa nou anys després d'una capbussada en una piscina de Magaluf, durant un aniversari. "Em vaig tirar de cap sense les mans contra el terra. Vaig xocar amb el fons. No em vaig rompre el nas, que és d'allò més normal en aquests casos. En aquell moment, ja sabia que m'havia quedat tetraplègic".

Miguel Planas té 31 anys i en fa quatre que no pot caminar ni respirar per si mateix. Fent una pirueta al gimnàs va patir un greu accident que li va causar una lesió medul·lar i va quedar tetraplègic de per vida. No es pot moure i requereix ventilació mecànica per sobreviure, és a dir, viu connectat a un respirador les 24 hores del dia. Els pacients que no tenen autonomia per respirar necessiten un marcapassos al diafragma que els ajuda a ser més independents i, en alguns casos, els permet prescindir de la ventilació mecànica. Però, fruit de l'accident, el Miguel tenia danyats els nervis frènics, que connecten l'espina dorsal i el diafragma, que són determinants per poder instal·lar aquest marcapassos. Durant quatre anys, per tant, ha hagut de dependre d'un aparell extern i si es desconnecta del respirador pot morir. Ara, per primera vegada a Europa i en una intervenció pionera, professionals de l'Institut Guttmann i de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol li van reconstruir el nervi afectat amb l'objectiu de donar-li autonomia per respirar en un any.