Un dels trets més destacables de la cultura argentina és l’amor –sovint, devoció– pel menjar. De racions generoses i amb abundància de carn vermella i farines, la gastronomia argentina explica en bona mesura la història del país: una mescla de cultures, autòctones i nouvingudes, que aporten sabors, ingredients i maneres de menjar diverses. Des de la cuina dels pobles originaris, amb ingredients com el blat de moro, la patata, la iuca, el tomàquet, el fesol o l’herba mate, fins a la influència dels colonitzadors espanyols i els gautxos amb la carn i el vi, passant per l’herència de l’esclavitud africana de menjar vísceres. I ja als segles XIX i XX, l’impacte de les onades migratòries, tant transatlàntiques –Itàlia, Espanya, Alemanya, món àrab, jueus, Xina i Corea– com continentals –Bolívia, Paraguai i Perú– nodreixen una cultura gastronòmica desacomplexada i que s’allunya, de manera natural, de cap tipus de purisme.

La capital de la Xina té una gran oferta gastronòmica i és el lloc ideal per tastar no només les especialitats del menjar imperial, els plats que se servien a l'emperador, sinó per degustar altres cuines com les més exòtiques de Yunnan o Henan, el picant de Sichuan o el menjar suau del sud. És el lloc per experimentar amb plats tradicionals i amb propostes noves.