“Si fos fàcil, no seria l’Atlàntida”. Així ho ha resumit el director del festival, Jaume Ripoll, durant la gala inaugural de la seva novena edició a Palma. Ho deia en clara referència al fet que, una vegada més, l’esdeveniment ha començat sense tenir confirmades les aportacions econòmiques pactades amb les diferents institucions. De fet, ni la presidenta del Govern, Marga Prohens, ni el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, ni el batle de Palma, Jaime Martínez, han estat presents a una inauguració on s'han concentrat més estrelles que mai, des de Fernando Trueba a Matt Dillon passant per Juan Antonio Bayona, i presidida per una autèntica llegenda del cinema com Liv Ullman, qui ha protagonitzat un dels homenatges més emotius i merescuts de la història del festival. 

Ja ha fet els 60 anys, però Matt Dillon (Nova York, 1964) conserva un aire juvenil i aquell atractiu desmanegat que el va convertir en un ídol adolescent per mediació de Francis Ford Coppola a Rebels (1983) i La llei del carrer (1983). Quatre dècades després, l'actor treballa amb el director Fernando Trueba a Isla perdida, que s'ha presentat aquest dissabte a l'Atlàntida Mallorca Film Fest. El personatge de Dillon, el Max, té un restaurant en una illa grega i molts esquelets a l'armari que sortiran a la llum amb l'arribada d'una jove cambrera catalana (Aida Folch) que s'entesta en desentranyar el misteri del Max. “He treballat amb molts directors, i el Fernando és tot un autor, un director amb una veu molt específica i un gran narrador –assegura–. Jo sempre vull treballar amb grans directors. Un actor és tan bo com els directors amb qui treballa”.