M’acabo de comprar un llibre de receptes. Al final hi ha unes planes en blanc per apuntar-hi les pròpies. Decideixo escriure-hi la meva per poder cuinar-vos l’informe de la Unesco Women Lead for Learning (Dones liderant per l’aprenentatge) publicat el 20 de maig.

Vivim, a escala mundial, un període molt especial, difícil de comprendre, ple de sorpreses i molt preocupant. Les sorprenents decisions dels polítics que governen els estats més poderosos, i les indecisions en molts altres estats, fan que estiguem anant a la deriva i sense veure un futur clar. Ja fa mesos que comento quin crec que hauria de ser el paper d’Europa en aquestes circumstàncies, i ara només voldria analitzar el que ens podria suposar aprofitar una de les recents i incomprensibles decisions de Donald Trump. El seu radical canvi de política en el camp de la ciència i la tecnologia està provocant expulsions de científics i fent créixer una gran desil·lusió en tots aquells que treballen en el sector de la ciència als EUA. Una enquesta de Nature de fa uns dies diu que un 75% dels científics estan considerant marxar dels EUA. Em costa de creure, però retrata una situació molt greu. La meva preocupació neix de si la UE, i més concretament Espanya, sabrà treure profit d’aquest gran error americà i corregir així unes polítiques dels darrers anys que han fet que Europa hagi anat quedant més i més endarrerida tant respecte als EUA com a la Xina. Sembla que ho volem intentar, però cal veure si això serà tan clar com diuen i si sabrem com fer-ho. Vegem primer d’on venim.

El govern espanyol mou fitxa per captar investigadors de reconegut prestigi d'arreu del món, especialment els que ara treballen als Estats Units. El consell de ministres ha aprovat aquest dimarts una convocatòria dotada amb fins a 45 milions d'euros dins del programa ATRAE, llançat per primer cop fa tres anys, amb l'objectiu d'atreure talent estranger. La ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, ha subratllat que el focus està posat en els investigadors "menyspreats" per l'administració de Donald Trump, que està retallant el finançament de projectes i censurant determinades línies d'investigació relacionades amb la perspectiva de gènere, la diversitat i la crisi climàtica, entre d'altres.

Vivim temps molt convulsos que també afecten el progrés científic i la generació de coneixement. Com enfrontar-nos a les pandèmies que vindran? Com mitigar el canvi climàtic? Com cercar noves fonts d’energia? El paper de la ciència és objecte de debat arreu del món precisament quan els reptes globals exigeixen respostes conjuntes fonamentades amb evidències científiques. I, paradoxalment, la ciència i el món científic pateixen un dur atac.

Europa pot ser de les més perjudicades per les decisions preses per l'actual govern dels EUA: en el comerç, pels aranzels; en seguretat, per la connivència amb Rússia, i en política, pel suport a l’extrema dreta europea. La història del Vell Continent no ha estat precisament pacífica, però el final de la Segona Guerra Mundial i la Guerra Freda consoliden la pau, que es trenca primer a finals del segle XX per la guerra dels Balcans i recentment per la invasió d’Ucraïna. La fi de l’aliança amb els EUA presenta un gran repte però també una gran oportunitat: fer un pas endavant en la unitat europea en política, seguretat, economia i ciència.

Poc podia imaginar-se Eva Maria Novoa (Barcelona, 1984) quan el seu pare la portava de joveneta a la cerimònia d’entrega dels Premis Nacionals de Recerca que ella, també, algun dia pujaria a aquell mateix escenari per recollir un d’aquests prestigiosos guardons. Ella, que des de nena s’havia promès mil cops que no es dedicaria a la ciència després d’haver mamat a casa com és d'exigent la carrera investigadora; ella, que havia vist menys del que li hauria agradat el seu pare, un químic físic dedicat en cos i ànima a la recerca.

"Les matemàtiques són molt creatives, contenen una gran bellesa", assegura amb un somriure franc Xavier Ros-Oton (Barcelona, 1988). Res a veure, insisteix, amb el que de petits aprenem a l'escola: càlcul, càlcul, càlcul, equacions, fórmules, algoritmes que no saps per a què serveixen... Per això a ell, tot i que li anaven molt bé des de nen i tenia una mare professora precisament d'aquesta assignatura, el cert és que no l'atreien gaire.

Un nadó de quatre mesos, assegut a la falda de la mare, mira una pantalla on apareixen dinosaures de diferents colors i mides, i, de tant en tant, se senten frases en xinès. A l'altra banda de la sala, un equip d'investigadores escodrinyen les reaccions del bebè i graven els temps de reacció als estímuls. És un dels experiments que fan al Laboratori de Recerca en Infància, al Centre de Cognició Cerebral (CBC) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), on intenten desxifrar qüestions com de quina manera percebem el llenguatge abans de parlar o com ens enfrontem al repte d'aprendre dos idiomes en lloc d'un.

"Tan de bo et toqui viure temps interessants!" Aquesta maledicció oriental palesa que la vida plàcida és més avorrida, però resulta més desitjable que els moments de grans èpiques destinades a respondre a grans dificultats. Sortosament, també hi ha qui troba en les grans dificultats la inspiració per imaginar solucions innovadores. Siguin quins siguin els nostres desitjos, el canvi climàtic és una amenaça que se’ns atansa perillosament, altera el nostre entorn i compromet les nostres formes de vida. Vivim temps interessants.

La filla gran ha arribat a casa preguntant-me què havia d’estudiar per ser científica. Mentre decidia per on començava l’explicació li he preguntat el perquè d’aquesta curiositat, i m’ha dit que ha canviat de vocació, i que ara el que li sembla que vol ser de gran, és científica. Hem tingut una conversa interessant, sobre algunes de les ciències que podia estudiar per convertir-se en científica.

Les dones hem assumit fins a tal punt que un embaràs es pot truncar precoçment que no l’anunciem fins que han passat 12 setmanes, el primer trimestre de la gestació, quan es produeixen la majoria de pèrdues gestacionals. Són tan freqüents –és la complicació obstètrica més comuna– que les hem normalitzat però, de retruc, invisibilitzat i silenciat. A vegades, l'embaràs s'interromp abruptament abans fins i tot d'haver-lo donat a conèixer i és com si mai hagués existit. "Ja en tindràs un altre". "No era pràcticament res". "Passa sovint". "És com una regla". Són frases que totes les dones que hem patit pèrdues gestacionals hem sentit algun cop.

Abans de néixer, a l'úter de la mare, la nostra pell ja està poblada de cèl·lules immunitàries que apareixen de manera innata i que, davant de qualsevol ferida, tenen la capacitat de cicatritzar sense deixar cap marca. Fins ara es desconeixia si aquestes cèl·lules tenien únicament la funció de protegir-nos, com un element més del sistema immunitari, o si participaven en altres funcions relacionades amb el nostre desenvolupament biològic. Ara investigadors britànics de l'Institut Wellcome Sanger i la Universitat de Newcastle han elaborat un atles de la pell humana prenatal (entre les 7 i les 17 setmanes després de la concepció) i han observat com aquestes cèl·lules immunitàries interaccionen amb d'altres de no immunitàries en diferents processos essencials. En concret, estan implicades en la formació de fol·licles pilosos, que és la part de la pell que permet el creixement dels cabells, la cicatrització de ferides i també la formació de vasos sanguinis de la pell, un fenomen que es coneix com a angiogènesi cutània.

Cada vegada és més difícil tractar pneumònies, tuberculosis i gonocòccies a causa d’un dels principals reptes de salut pública al món: la resistència antimicrobiana. Simplificant-ho molt, els microorganismes muten de forma natural i s’enforteixen cada vegada més, alhora que l’ús massiu d’antibiòtics durant dècades ha fet que la majoria dels fàrmacs disponibles perdin força per atacar-los. Trobar alternatives als antibiòtics actuals és una necessitat –la resistència mata 1,27 milions de persones cada any i, el 2050, pot convertir-se en la primera causa de mort al món– i fins i tot l’Organització Mundial de la Salut (OMS) demana a la comunitat científica esforços per trobar-ne. Aquest dimecres dos investigadors han obert una finestra prometedora: han creat un catàleg de gairebé un milió de molècules d’antimicrobians amb potencial de ser estudiats i esdevenir nous tractaments. 

L'aigua és un element essencial per a la formació del nostre planeta tal com el coneixem: va ser determinant per al desenvolupament dels primers éssers vius, que no haurien aparegut sense aigua dolça disponible ni l'inici del cicle de l'aigua. És el sistema que els nens estudien a l'escola per entendre com es mou aquest element entre la terra, els oceans i l'atmosfera: és a dir, que s'evapora amb l'escalfor del Sol, es condensa en forma de núvols i es precipita de nou a la terra, flueix pels rius i omple als embassaments, viatja pels aqüífers o desemboca al mar. Però la comunitat científica no es posa d'acord sobre quan va començar aquest cicle. Ara un estudi liderat per investigadors de la Universitat de Curtin d'Austràlia conclou que el cicle de l'aigua podria haver començat fa almenys 4.000 milions d'anys, gairebé 600 milions abans del que es pensava.

En unes quantes setmanes hi haurà un nou govern de la Generalitat de Catalunya i, es constitueixi quan es constitueixi, espero que compti amb una conselleria de Recerca i Universitats. Espero que apliqui la llei de la ciència i tot el seu desplegament, especialment l’estratègia d’igualtat de gènere i l’estratègia de ciència oberta, presentades el gener d’enguany. Una llei que va tenir un ampli consens (només Vox hi va votar en contra) ha de garantir que es puguin fer polítiques de recerca ben plantejades i fermes.

Ivo Gut (Basilea, 1960) és director del Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica (CNAG) des del 2010. El centre, ubicat a Barcelona, col·labora amb la comunitat científica del país i també internacional amb l'objectiu de millorar la salut a través de l'anàlisi del genoma.

Una investigació de l'Institut de Recerca Sant Pau constata que la variant del gen APOE4, que fins ara es considerava un factor de risc per desenvolupar l'Alzheimer, també seria el causant d'un de cada sis casos d'aquesta malaltia neurodegenerativa. L'estudi, publicat aquest dilluns a la revista Nature Medicine, demostra que més del 95% de les persones que tenen dues còpies d'aquest gen acabaran desenvolupant els signes d'aquesta demència entre els 60 i els 65 anys. Per tant, es tractaria d'una forma genètica de la patologia en si mateixa que fins ara no havia estat provada –la majoria dels casos no tenen una causa identificada–. Segons els autors de l'estudi, aquesta causa representa entre un 15% i un 20% dels casos i el descobriment pot tenir grans implicacions en la prevenció i el tractament de l'Alzheimer. "És una reconceptualització profunda de la malaltia", valora l'investigador principal, Juan Fortea, també director de la unitat de memòria del servei de neurologia de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

El cos humà té cèl·lules especialitzades per atacar un tumor quan es desenvolupa un càncer. Per si soles, però, no poden combatre la malaltia i necessiten ajuda externa en forma de tractament per sortir victorioses. Hi ha cèl·lules que tenen una alta capacitat antitumoral, que es coneixen com a assassines naturals, que poden matar cèl·lules canceroses. A més, quan entren en contacte amb un tractament determinat per al càncer de mama HER2 positiu, un dels tipus de càncer de mama més agressius que hi ha, alerten el sistema immunitari de la presència del tumor. Ho han descobert en un estudi investigadors de l’institut de recerca de l’Hospital del Mar, que han demostrat en ratolins com aquestes cèl·lules són capaces de reclutar-ne d'altres del sistema immunitari per lluitar contra el tumor quan s'administra el tractament. La recerca l'ha publicat aquest dijous la revista Journal of Experimental & Clinical Cancer Research.