Durant anys, Cuba va ser una de les destinacions estrella del Carib per als residents de les Balears. Les seves platges, el patrimoni colonial, la cultura i els estrets vincles amb les empreses turístiques mallorquines la convertiren en una aposta habitual de les agències de viatges. Avui, però, la situació és ben diferent. Les reserves vacacionals cap a l'illa s'han enfonsat i el sector admet obertament que ja no la recomana amb la mateixa confiança que abans.

Les Balears han rebut 8.990.482 turistes entre gener i juliol, un 3,2% més. Durant la seva estada a l'illa, aquests han gastat 11.525 milions d'euros, xifra que representa un increment del 4,8% respecte als set primers mesos de l'any passat, segons les dades publicades aquest dilluns per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

El president de l'Associació Internacional de Línies de Creuer d'Espanya (CLIA), Alfredo Serrano, ha reconegut a l'ARA Balears que les companyies navilieres no descarten disminuir la programació de ports com el de Palma, o fins i tot abandonar-los i cercar rutes alternatives, per evitar el malestar dels turistes davant les protestes per la massificació. "Sabem que no és majoritari, però l'actitud violenta d'alguns grups de persones que es manifesten pot provocar un canvi de programació amb vista a la pròxima temporada", ha assegurat.

El batle de Palma, Jaime Martínez, s'ha reunit aquest dilluns amb la secretària d'Estat de Turisme, Rosario Sánchez, en una trobada en què han abordat l'interès de la ciutat per rehabilitar zones turístiques madures, la coordinació de mesures efectives contra el lloguer turístic il·legal i la millora del finançament dels municipis turístics, especialment grans capitals. Segons ha recollit Europa Press, pel que fa a la reconversió de destinacions turístiques madures, que en el cas de Palma afecten Platja de Palma, Cala Major i passeig Marítim, Martínez ha reiterat l'oferiment perquè la ciutat pugui ser la seu d'un futur Comissionat i ha posat a disposició de Sánchez totes les fórmules de col·laboració possible per pal·liar el "dèficit històric" d'inversions que pateixen aquestes zones.