El voleteig d’una papallona pot canviar del tot la manera com es gestiona un ecosistema. Petites i llampants, la seva bellesa les converteix en l’insecte més tolerat per la població, però la seva presència en un determinat espai natural va més enllà, ja que és principalment un indicador de bona o mala salut mediambiental. La màxima és senzilla: com més diversitat d’espècies de lepidòpters hi hagi, més bo serà l’estat del seu hàbitat. A Catalunya hi ha una mica més de dos-cents tipus de papallona i, d’aquests, entre 40 i 50 habiten els parcs i les platges de l’àrea de Barcelona. És per això que majoritàriament se les anomena papallones metropolitanes o urbanes, si bé de tant en tant també n’apareixen espècies inèdites que s’hi instal·len temporalment des d’altres indrets. Però la sequera dels últims tres anys n’ha posat en risc la seva supervivència: el nombre d’exemplars observats ha disminuït un 32,8% a causa de la falta d’aigua, que va deshidratar la vegetació, una tendència que la pluja dels últims mesos sembla que ja ha començat a revertir.