Als peus de les muntanyes més altes de Mallorca, la ruta que presentam avui és una passejada llarga que té per objectiu transitar per alguns dels camins públics més antics i bells de la vall dels tarongers. Espais on encara es respira l’empremta del traginar més històric de la zona, que travessa olivars i terres de conreu, horta i zones urbanes. Un itinerari on el principal interès, però no l’únic, se centra sobre els vells camins de ferradura i l’existència d’una xarxa de camins públics extensa i ben conservada, conjunt que conforma un patrimoni històric, cultural i etnològic de primera magnitud. Volem descriure per la passa i la mirada un paisatge cultural que necessàriament s’ha d’escriure en majúscules. La vall de Sóller, capficada entre el puig del Teix a ponent, la serra d’Alfàbia i la de Son Torrella a migjorn i el Puig Major i la muntanya de Montcaire a llevant, és un dels molts cors que bateguen amb força a la serra de Tramuntana - Patrimoni Mundial.

El geògraf i activista pollencí Miquel Àngel March va ser guardonat pel Consell de Mallorca pel seu treball de recerca La recuperació d’un camí públic a la serra de Tramuntana: el cas del camí Llarg de Pollença. Es tracta d’un vell camí que unia Pollença amb Lluc, partint de la vall de Colonya i passant per Lassarell, la Mola, Míner, Alcanella, Menut i So n’Amer. Perdut durant més de 50 anys, March inicià una important tasca de recerca documental i històrica per recuperar la traça d’aquesta ruta. Finalment, amb l’ajut de voluntaris de la Secció de Muntanya del Club Pollença (SMCP), aconseguiren obrir aquest tram de camí que travessa Lassarell fins al coll de la Mola. Aquest sender és l’excusa perfecta per fer voltar la colossal Cuculla de Fartàritx i tornar a Pollença per un altre camí emblemàtic, el de Ca n’Huguet. Disposam de transport públic. Al carrer Cecili Metel, rere el claustre de Sant Domingo, hi fan parada les línies 301, 321 i 322 (consulteu-ne horaris i disponibilitat al web tib.org).

La serra de Llodrà se situa entre Manacor i el llogaret de Son Macià, a la banda de migjorn. Es troba coronada en els extrems per dues ermites i un oratori inacabat. D’una banda, l’ermita de Santa Llúcia o de la Mare de Déu del Roser, també coneguda com del Frare Olesa, fundada en el segle XVIII per ermitans de Sant Pau i Sant Antoni i recuperada en el XX pels frares dominics. De l’altra banda, l’oratori del Sagrat Cor de Jesús i la Roca del Castellet. Tot plegat, els elements bàsics per definir la muntanya com a màgica i sagrada.

El puig de la Talaia és el punt més alt de la punta del Llamp, des del qual podem gaudir de belles panoràmiques del Camp de Mar, Cala Llamp i el Port d’Andratx. Tot i que el topònim apunta a l’existència d’una torre de vigilància, el cert és que no n’hi ha cap. Tot i que és molt probable que existís un punt d’observació des del qual una guarda secreta alertàs de l’arribada de naus enemigues amb senyals de foc, fum o trons als habitants de la contrada. Els segles de la pirateria, entre el XVI i XVII, foren molt complicats per als habitants de Mallorca i per a les autoritats responsables del bé comú. Àngel Aparicio i Vicenç Sastre, en el seu llibre Mallorca, torres i talaies costaneres (Dolmen Books, 2019) diuen: “L’esquerpa orografia de la serra de Tramuntana va condicionar al llarg dels segles la vida als seus pobladors, i els obligà a establir un tipus de vigilància i defensa específica, supeditada a la singular geografia, abrupta i curulla de penya-segats que senyoregen”.

En aquesta ruta exploram un espai molt concret del litoral de la Tramuntana: el municipi de Banyalbufar. La seva geografia muntanyosa i molt accidentada, que s’estén des dels penya-segats costaners fins a les grans altures de la mola de Planícia (934 m), ofereix el marc ideal per interpretar i entendre el paisatge cultural de la serra de Tramuntana, Patrimoni Mundial. Rosts costers esglaonats amb marges monumentals, marges i camins de pedra en sec, vinya, oliverar, alzinar i un enfilall de petits horts irrigats per un extens i complex sistema hidràulic (fonts, canals, síquies, safareigs i aljubs), l’anomenat ma’jil, d’herència musulmana. I racons amb imatges icòniques, com la torre del Verger, popularment dita ‘sa Torreta’ i la Pera de l’Ase, un dels tres ports del terme, refugi de pescadors i cau de contrabandistes. Una caminada curta però intensa quant al seu valor patrimonial i paisatgístic. Un agraïment molt especial a dos informants banyalbufarins, Paco Albertí Picornell i Francesc Vives Vich, per les seves aportacions valuosíssimes en aquest article. Recordau que les línies 131 i 202 hi fan parada, a la vila (consultau-ne horaris al web tib.org)

Tal com m’explica el bon amic i mestre, Miquel Àngel March (Pollença, 1958), les terres de Formentor s’unien amb Pollença per la mar, principalment. Sempre que el seu estat ho permetés. No obstant això, els dos itineraris clàssics per terra eren, per un costat, a través del coll de la Creueta i el Mal Pas –per on passa l’actual carretera de 1930–, i per l’altre, un itinerari gairebé perdut que des del coll d’en Vela i per sobre el Munt de Blat baixava a Cala Pi de la Posada pel coll de la Paret, entre la talaia d’Albercuix i el puig de la Pinoa (també Talaia de la Pinosa). L’acurada tasca de recerca toponímica desenvolupada pel geògraf, ecologista i polític pollencí al voltant de Formentor fa possible resseguir amb detall el paisatge cultural de l’extrem nord-oriental de la serra de Tramuntana. Si volem fer servir transport públic, les línies 231, 301, 321, 322 i 334 connecten amb el port de Pollença (consultau-ne horaris al web tib.org).