Se m’acumulen els adjectius, tots molt encomiables, a l’hora de definir el concert que Josep Colom oferí al Palau March dins el Festival Internacional de Música de Deià. Fer-li justícia resulta poc menys que impossible, tant com explicar-lo de manera que compleixi un mínim de fidelitat, però el que segur que se li acostaria amb prou precisió seria inoblidable. No cal destacar la destresa, traça i subtilesa de Josep Colom, demostrada sense excepció cada cop que tenim la sort de veure’l assegut davant el piano i amb un repertori tan inabastable. Per a l’ocasió el va fer amb un de diferent. Molt diferent. Per començar, el va interpretar una composició de què ell és l’autor i està dedicada a la seva filla, que és ballarina. El títol, Lucia’s Ballet Suite, que, a més de contenir des d’un vals fins a una gavota, el que volia, i aconsegueix Colom, és que fos divertida i amb moltes reminiscències prou conegudes que van variant cap a diferents remolins de tota casta i condició. Són sis moviments amb noms prou il·lustratius i significatius, com és ara E-sati-rik ou Les oiseux frénopatiks, Gavota de la gallina cubista o Llúcia porta a Kafka a la festa Llatina. Una peça que deambula més enllà de les variacions, entre l’abstracció i la desconstrucció d’altres que tenim tots dins el nostre índex musical.