"Quan vaig conèixer com van ser els processos judicials, se’m van trencar els esquemes. No imaginava que hagués anat com va anar, i per això em sembla important visibilitzar-ho", reconeix Alícia Gorina, que dirigeix Vosaltres, les bruixes, que es podrà veure a la Sala Petita del TNC des del 2 d’octubre fins al 3 de novembre. L’obra escrita per Jan Vilanova, amb documents històrics que provenen de la recerca de l’historiador Pau Castell Granados no vol ser tan sols un homenatge a les persones que van ser víctimes de la persecució: "No volem que l’espectacle es quedi només en el paper de les víctimes, sinó també posar el focus en la mirada de les persones acusadores. Volem que el públic reflexioni sobre la responsabilitat que tenim tots plegats en allò que va passar i també en el que passa ara, perquè això implica possibilitat de canvi", assegura Gorina.

Michael D. Bailey (Cleveland, 1971) és professor d'història de la Universitat d'Iowa (Estats Units) i un dels màxims experts en la cacera de bruixes que va assolar Europa entre els segles XV i XVII. Milers de persones, sobretot dones, van acabar executades acusades del fals crim de bruixeria. Bailey, que no creu en la màgia, va ser un dels fundadors de la revista acadèmica Magic, Ritual and Witchcraft, i també ha investigat a fons la història de la màgia, les creences i les supersticions. L'historiador va ser a Barcelona per inaugurar el congrés Els orígens de la cacera de bruixes a Europa, que es va celebrar a la Universitat de Barcelona (UB) per commemorar els 600 anys de les Ordinacions de les Valls d'Àneu (1424), un text jurídic català considerat pioner en la legislació contra el suposat crim de bruixeria.

En el llibre Ordinacions de les Valls d'Àneu, de 1424, Biterna és el nom del diable que presideix l’aplec de bruixes. I Biterna també és el nom de l'espectacle que dissabte va inaugurar el 33è festival Dansàneu, que enguany recorda els 600 anys d'aquest text jurídic, considerat el primer document a Europa a condemnar un crim inexistent: la bruixeria. Un espectacle en què veu i dansa van formar una simbiosi pràcticament perfecta, que va arrossegar el públic als moments de bogeria col·lectiva en què les masses van assenyalar algú i van decidir que mereixia morir.

No era gens habitual que una dona acusada de bruixeria tingués una bona defensa. Per això és força excepcional el cas de Caterina Freixa, a qui van defensar alguns dels juristes més influents del seu temps. Al segle XVII, Freixa va obrir un debat en el qual els seus defensors es van posar les mans al cap i es van preguntar on eren les proves del seu delicte.