Encara que la parentalitat (sobretot al principi) ompli les 24 hores del dia, una mateixa, un mateix, continua existint, i mereix i necessita cuidar-se. Això vol dir poder estar sol i, també, junts (en parella, sense canalla) de tant en tant. Afegint el temps que els pares haurien de destinar a les criatures que han dut al món segons els nous models de criança, la nostra manera d’entendre el jo (l’individu adult) ara i aquí planteja aquest problema tan del segle XXI i tan del Primer Món, un dilema que els nostres avis o gent d’altres indrets del món no entendrien. No només el progenitor té aquesta necessitat de soledat i d’una mínima intimitat conjugal, sinó que també vol que els fills entenguin aquest dret dels pares a voler, de vegades, gaudir de moments en què cultiven interessos individuals o fan coses d’ells dos, no de família; el dret a mantenir un entorn i una agenda que no tinguin a veure, per força, amb el monotema. Ni que sigui per agafar forces per tornar-s’hi a posar.