El Tribunal Suprem vol el president Puigdemont a la presó, amb les conseqüències que això pot tenir. La interlocutòria del jutge Llarena que declara no aplicable l’amnistia i li manté l’ordre de detenció si torna al nostre país, planteja a tothom, i molt especialment als partits polítics catalans i espanyols favorables a la idea del “retrobament”, la gran pregunta: l'única manera de tractar amb l’Estat des de Catalunya és la confrontació? Si l’Estatut va ser que no, si les inversions no s’executen, si un sistema just de finançament és insolidari, si l’obligació de saber el català és impossible, si un referèndum d’independència ni pensar-ho, si l’amnistia només és per uns quants, inclosos policies violents, quin és el marge d’actuació, que no sigui una versió actualitzada del regionalisme “ben entès”?

L'expresident de la Generalitat i líder de Junts, Carles Puigdemont, així com el seu advocat, Gonzalo Boye, i el cap de l'oficina de l'expresident, Josep Lluís Alay, han presentat aquest dimarts una querella pels delictes de prevaricació i malversació contra el magistrat Joaquín Aguirre, el jutge que instrueix el cas Volhov. Tot plegat després que Aguirre mogués fitxa de nou i obrís una peça separada del cas Volhov i hi impliqués Puigdemont, Boye i Alay, a més d'una desena d'ex alts càrrecs de la Generalitat i col·laboradors de l'expresident, entre els quals l'expresident Artur Mas, imputant-los un delicte d'alta traïció, supòsit que no inclou la llei d'amnistia. En l'escrit de 39 pàgines presentat davant la sala penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), al qual ha tingut accés l'ARA, els demandants demanen apartar cautelarment el magistrat de la investigació.