“L’evolució de l’art contemporani va per un camí i la de la meva ment per un altre, i en aquesta col·lisió crec que s’hi troba l’interès d’aquesta proposta”, va dir dijous Albert Serra abans de presentar a la Filmoteca fe sense obres morta és, una peça realitzada per encàrrec del Museu Tàpies amb motiu del centenari del pintor celebrat l’any passat. Dir-ne homenatge potser seria excessiu: durant 53 minuts dividits en vuit parts amb títols com Amic, Oracle o Primera caiguda, Serra filma escenes sense narrativa ni gairebé acció, de vegades sobre la projecció d’una obra de Tàpies i sempre acompanyades d’un embolcall sonor de capes de sintetitzador i feedback del seu músic habitual, Marc Verdaguer. De tant en tant apareixen subtítols sense relació amb el que mostra la pantalla: pot ser un evocador “Qui somia a qui?”, un desconcertant “Amor Visca” o un críptic “merla, oriol, pardal, tallarol”. Entre els actors que apareixen al film –no es pot dir ben bé que actuïn– hi ha Lluís Serrat, fidel escuder de Serra des dels temps d’Honor de cavalleria. Les imatges tenen un regust magnètic i violent, sobretot quan la càmera es mou bruscament com si algú l'hagués colpejat.

L'artista palestina Noor Abed (Jerusalem, 1988) és una de les persones a qui la construcció del mur d'Israel va alterar profundament la vida. La seva trajectòria havia començat en el camp de la performance, però aquelles restriccions afegides la van obligar a replantejar-se com podia expressar-se, i va trobar un nou mitjà en el videoart. "Vaig viure mitja vida a Jerusalem, hi vaig fer el batxillerat, però quan van construir el mur vaig haver de traslladar-me a Ramal·lah. Després no em van permetre entrar a Jerusalem, i crec que el meu cos no ho va entendre", afirma Noor Abed amb motiu de l'exposició al Museu Tàpies d'un dels seus últims treballs, el vídeo A night we held between, fruit d'haver guanyat la beca de producció de videoart Han Nefkens Foundation Museu Tàpies de 2022, dotada amb 15.000 euros.

Els creadors que marxen i consoliden les carreres a fora sovint han de pagar el preu que a Catalunya rebin poca atenció. Després d'una exposició primerenca a la sala Metrònom, la galeria Senda ha sigut el fil que durant anys ha mantingut la connexió de la fotògrafa Anna Malagrida (Barcelona, 1970), que està establerta a París des de fa prop de vint-i-cinc anys, amb la seva ciutat natal. Fins que a partir d'aquest dijous el Museu Tàpies li fa justícia dedicant-li la primera exposició en un museu barceloní, titulada Anna Malagrida. Opacitas. Velar la transparència. "Quan l'Imma [Prieto, directora del Museu Tàpies] em va proposar aquesta exposició em va fer molta il·lusió", afirma Anna Malagrida.

Antoni Tàpies s'hauria alegrat de rebre al seu museu l'artista catalana nacionalitzada mexicana Marta Palau (Albesa, 1934 - Ciutat de Mèxic, 2020). Ella va rebre Tàpies al seu taller durant un dels viatges a Mèxic de l'artista, i el Museu Tàpies presenta des d'aquest dijous fins al 17 d'agost la seva primera gran retrospectiva pòstuma internacional. Els dos artistes tenen en comú el caràcter espiritual, màgic i social que atorgaven a l'art, així com el seu interès per les cultures prehispàniques i els sabers ancestrals. En el terreny de l'art, Tàpies i Palau compartien interessos recurrents, com la matèria, el cos i la natura.

Ara fa un any Jordi Savall va participar telemàticament en l’acte inaugural de l’Any Tàpies a Barcelona. I aquest dimarts va tancar el cercle fent un concert al Museu Tàpies amb dedicatòria doble: a Antoni Tàpies, amb qui va compartir complicitats musicals i pictòriques, i als afectats pels aiguats al País Valencià, als quals es va destinar la recaptació, a través de Creu Roja.

L'Any Tàpies ha servit per celebrar el llegat d'Antoni Tàpies en el centenari del seu naixement, i ha sigut un estímul per al present i futur del seu museu: el Museu Tàpies tancarà l'any amb la millor xifra de públic des del 2015, uns 65.000 visitants, i ha fet una xifra rècord de venda d'entrades. "Aquesta institució potser havia estat una mica adormida en els últims anys; no només s'ha despertat, sinó que ho ha fet amb moltes ganes de continuar despert", afirma el president del Museu Tàpies, Ferran Rodés, amb motiu de la programació del Museu Tàpies per al 2025. "Es consolidaran noves línies, com tot el que té a veure amb la programació més enllà de les exposicions, com la Càtedra Antoni Tàpies, diverses iniciatives editorials i el programa Extramurs, que va començar a l'estiu amb la intervenció de Serge Attukwei Clottey a la façana del museu", explica Rodés. Coincidint pràcticament amb el centenari, que va incloure una gran retrospectiva de Tàpies, un altre estímul va ser l'arribada d'Imma Prieto com a nova directora. "Amb un centenari calia engegar tots els motors, fins i tot doblar-ne la potència, i l'equip ha respost d'una manera espectacular", diu Prieto.

La gran retrospectiva que inaugura aquest divendres el Museu Tàpies és com un viatge de retrobament amb un vell amic, tant plaent com ple de sorpreses. Per al públic que domina l'abecedari Tàpies és un festí excepcional, amb 135 peces, en què es pot gaudir d'algunes de les obres més icòniques al costat d'unes altres que mai s'havien exposat a Barcelona. El gran públic que tingui nocions més superficials d'un dels grans artistes de la segona meitat del segle XX hi trobarà una ocasió única per resseguir, comprendre i estimar el conjunt de la seva obra. No hi ha cap peça sobrera, totes són especials i espectaculars, i ocupen tota la seu del carrer Aragó.

Una pell feta amb milers de plàstics grocs canvia radicalment la imatge de la seu de la Fundació Antoni Tàpies, un edifici icònic de Lluís Domènech i Montaner. Es tracta de la instal·lació de l'artista ghanès Serge Attukwei Clottey (Accra, 1985) Viatge al més enllà, amb la qual denuncia els estralls del colonialisme a partir d'un objecte corrent: un bidó de plàstic. Aquests bidons arriben a Ghana des d'Occident, es converteixen en deixalles i l'artista els retorna a Europa i als Estats Units convertits en obres d'art. Coincidint amb la presentació de la instal·lació, la directora de la institució, Imma Prieto, i el president, Ferran Rodés, han anunciat el canvi de nom de la Fundació Antoni Tàpies per Museu Tàpies. "La paraula museu comunica molt directament el que som –diu Prieto–. Som el Museu Tàpies, treballem no només a partir de la seva col·lecció sinó també dels seus principis".