La Xarxa alimentant el futur ha reclamat aquest dimecres que es garanteixi el dret a un dinar de migdia saludable per als estudiants de Secundària de Mallorca amb la iniciativa de fer obligatòria l'oferta d'un plat del dia a tots els instituts. Actualment, un de cada quatre estudiants dinen tot sols i dels 40 instituts, actualment, només n'hi ha un amb menjador escolar i set que ofereixin l'opció de plat del dia, segons l'informe Les cafeteries dels Instituts d'educació secundària com a espais de migdia - Recomanacions per a la transformació en espais saludables, sostenibles i educatius.

El sistema educatiu balear concentra els menjadors escolars en un nombre reduït d’empreses, una realitat que evidencia la desigualtat en la gestió del servei i que dificulta la supervivència de projectes familiars i cuines pròpies. Segons dades recents de la Conselleria d’Educació, 212 centres educatius públics disposen de servei de menjador, que depèn principalment de gestors externs. Tres empreses —Restaurant Can Arabí, Càtering S’Olivera i Comensals Menjadors Escolars— gestionen 107 centres, més de la meitat del total. Altres empreses com Julio Tundidor Molina, Diver Migjorn o Menudixm també gestionen diversos menjadors, mentre que les petites empreses tenen una presència molt minoritària i a la baixa, en un moment en què els preus dels productes i matèries primeres del sector alimentari i els costos generals augmenten i competir amb les grans per les licitacions és, segons denuncien, molt complicat.

La Federació d’Ensenyament de CCOO a les Illes Balears ha instat el Govern a ampliar el servei de menjador escolar fins a 4t d’ESO per garantir, com a mínim, un àpat al dia a tot l’alumnat. El sindicat també exigeix que, a l’etapa de 0 a 2 anys, les ràtios siguin d’una educadora per cada quatre o cinc infants.Aquestes reivindicacions arriben després que la Conselleria d’Educació i Universitats presentàs el borrador del nou decret que regularà els menjadors escolars, document que es durà la setmana que ve a la Mesa de Participació de 0 a 3 anys.

Des de fa vuit anys el menjador del CEIP Pere Rosselló Oliver (Alaró) el gestiona l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) del centre. Com explica el seu cap de cuina, Ernesto Serrano, “el projecte va sorgir perquè els pares no estaven contents amb l’empresa privada de càtering que hi havia abans” i es varen posar en contacte amb l’associació Menjadors Ecològics –que s’encarrega d’assessorar i acompanyar durant el trànsit de canvi de model dels menjadors. A partir d’aquí, varen modificar els menús i la manera de cuinar. Serrano explica que “al centre hi ha una filosofia d’utilitzar els productes locals i de temporada per afavorir els pagesos de l’illa” i que es prioritza sempre “la sobirania alimentària”, és a dir, poder accedir a productes locals, ecològics i de qualitat.

El Col·legi de Dietistes i Nutricionistes de les Balears (Codnib) ha sortit en defensa de la mare que va denunciar que el menjador escolar del centre escolar es negava a oferir-li un menú vegà al seu fill i, de fet, s'ha mostrat partidari dels menús vegans en els menjadors escolars assegurant que no suposen cap problema nutricional o dietètic. A més, han remarcat que introdels aliments d'una dieta vegana no suposen un augment en el preu del menú ni interfereixen en la gestió del menjador escolar.

L'AFA del CEIP Rafal Vell, entitat encarregada del menjador que va ser acusada per una mare per no oferir un menú vegà al seu fill ha respost la dona assegurant-li que "entenem l'opció de la família, però no forma part del nostre programa educatiu adequar un menú d'acord amb la variació de consums d'un infant de quatre anys", han sentenciat.

La Conselleria d'Educació ha assegurat que "no hi haurà cap fill de víctima de violència de gènere amb manca de recursos que quedi fora de les ajudes de menjador". Així ho ha expressat l'Executiu després de les crítiques del PSIB per la supressió de l'ajuda directa a menjadors per als alumnes sota aquestes circumstàncies.