La renovació dels lloguers a preus de mercat dispararà a les Balears la bretxa de renda a favor dels propietaris davant dels llogaters. Les Illes seran la comunitat autònoma on més augmentarà la diferència d’ingressos entre arrendadors i arrendataris: uns 5.667 euros de mitjana, fet que suposarà que la renda dels propietaris s’elevi fins als 66.385 euros, segons un informe del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 que ha difós Europa Press.

Palma és la ciutat d'Espanya on més interès genera cada habitació que surt al mercat de lloguer, amb 65 persones que competeixen per viure-hi, segons el darrer informe del portal immobiliari Idealista. Una dada significativa és la mitjana estatal, amb 22 persones que es disputen cada habitació de lloguer, lluny de la situació a Ciutat. Després de Palma, el municipi amb més competència per llogar una habitació és Sant Sebastià, amb 62 persones interessades. Així mateix, el 2024 es va arribar a un pic de 91 persones competint per una habitació de lloguer a Palma. A l'altra banda del rànquing hi ha Còrdova, Salamanca i Castelló, amb nou persones interessades per cada habitació que surt a lloguer.

El carrer de Jaume III de Palma és la dotzena via comercial més cara d'Espanya, amb rendes de 1.260 euros per metre quadrat a l'any, en una classificació que encapçala el passeig de Gràcia de Barcelona, amb 3.180 €/m²/any, segons la 34a edició de l'informe Main Streets Across the World', de Cushman & Wakefield. D'aquesta manera, els lloguers del carrer palmesà han pujat un 10% respecte de l'any anterior.

Un 15% de la població de Formentera cobra almenys una renda i la resta, o viu de lloguer o és propietària, però no n’obté ingressos. A una illa on el metre quadrat en operacions de compravenda és el més car d’Espanya i ja es paga a 10.000 euros, tenir una propietat és un luxe. I cobrar una renda, or pur. Les dades les elabora la investigadora en Geografia de la UIBSònia Vives, qui reflexiona: “Amb l’escalada de preus de l’habitatge balear, el tall entre tenir una propietat i no tenir-la és directament poder viure o estar abocat a la precarietat. Si a sobre es pot cobrar una o més rendes, s’estableix una diferència abismal entre el grup de propietaris i els que han d’anar de lloguer”.