Sentir Fullana tocar el Mary Portman de Guarneri és sempre un plaer indescriptible. Dijous, al tercer concert del Festival Bellver no va ser una excepció, ans al contrari. Francisco Fullana, de bell nou, tornà a fer una exhibició de talent, agraïment i compromís amb la que, d’alguna manera i sens dubte, també és la seva orquestra i el seu públic. Així ho demostra un cop i un altre. El cert és que, molt probablement, fins i tot els que l’escoltam des de fa anys a totes i cada una de les seves intervencions a casa no som prou conscients del seu estratosfèric nivell. Potser sigui perquè va en el nostre ADN, però aquesta és una altra història.

Millorar el segon concert d’aquesta darrera edició del Festival Bellver segurament no és impossible, però gaire difícil sí que ho tenen els integrants de les diferents audicions que el conformen i falten per arribar. Haurà de ser l’any que ve i amb no pocs esforços per part dels encarregats de la confecció de les posteriors planificacions. El “culpable” que això sigui així té nom i llinatge, Pablo Ferrández, a qui ja coneixíem de quan l’anterior temporada va interpretar el Concert per a violoncel, de Robert Schumann, acompanyat per l’Orquestra Simfònica Illes Balears, a les ordres de Pablo Mielgo. Tots repetiren al Castell, menys Schumann, a qui va substituir Edward Elgar, naturalment amb el seu Concert per al mateix instrument. Un concert que va necessitar un parell d’empemtes fins a assolir un cim del qual ja difícilment baixarà. La definitiva va ser a finals de la dècada dels vuitanta l’encarregada de donar-li fou la mítica Jacqueline Du Pré.