Aquesta última dècada, l'actor Alberto San Juan (Madrid, 1968) s'ha dedicat a esquarterar la història contemporània d'Espanya per fer-ne sortir les penes i misèries. Va començar el 2013 amb Autorretrato de un joven capitalista español, una sàtira del sistema capitalista del país. Més endavant, com a director de Ruz-Bárcenas (2014), de Jordi Casanovas, va carregar contra la corrupció del Partit Popular. I també contra la monarquia espanyola, amb El rey (2015), que posteriorment ell mateix va adaptar al cinema. Masacre. Una historia del capitalismo español (2017) i Mundo obrero: una historia de la clase obrera trabajadora en España (2018) completen la llista de peces teatrals altament polititzades, sempre amb un enfocament humorístic que treu ferro a l'assumpte i, alhora, evidencia la ridiculesa de certs esdeveniments històrics. L'última proposta de San Juan, la comèdia musical Macho grita, busca els orígens del mascle espanyol, el prototip d'home que s'aprofita de tothom sense cap mena d'empatia. Després de l'estrena a Madrid, es podrà veure fins al 7 de juliol al Teatre Condal, dins el Festival Grec. A partir del mite de Don Juan Tenorio, i donant veu a pensadors com María Zambrano, Rafael Sánchez Ferlosio, María Galindo i Silvia Federici, San Juan es pregunta què vol dir ser espanyol i per què la història ha tendit a separar la gent entre bons i dolents.