Una de les característiques possiblement més emocionants dels humans és la voluntat que mostrem d’ajudar quan algú té una dificultat, especialment, però no únicament, si són amics o si ja ens coneixíem anteriorment. És una capacitat prosocial relacionada amb l’empatia que afavoreix la supervivència de l’espècie i que s’ha vist que també beneficia a qui ajuda, atès que rep l’aprovació de l’entorn, afavoreix les relacions socials recíproques i millora el seu estatus dins la comunitat. Tanmateix, se sap que no som l'única espècie que mostra aquest comportament.

No va tenir una vida fàcil, però va ser una criatura molt estimada. La Tina va ser un infant neandertal que va viure durant el paleolític en el que ara és Xàtiva (Costera, País Valencià). Tenia síndrome de Down i problemes greus d'audició i, així i tot, va aconseguir viure fins als sis anys. I ho va poder fer perquè la seva mare va tenir cura d'ella, però també perquè la resta de membres de la comunitat s'hi van implicar i les van ajudar. És a dir, van fer tribu, com suggereix un nou estudi liderat per la Universidad de Alcalá (UAH)i que publica aquest dimecres la revista Science. El seu és el primer cas que es coneix d'un infant neandertal nascut amb aquest trastorn genètic que aconsegueix sobreviure diversos anys i fa llum sobre l'origen del comportament humà de vetllar pel benestar dels altres. Probablement, de manera altruista, per compassió.